Architecture in Helsinki

Cada vegada està més a prop un dels esdeveniments de l'any. El Primavera Sound ja ha començat a escalfar motors durant tota la setmana amb diferents actuacions, però no serà fins dijous quan llanci el tret de sortida. Molts seran els artistes que passaran pel festival, i molts d'ells us els hem ofert en primícia, però en faltaven uns...

Que treurien un nou àlbum durant el 2007 era un secret cridat a veus. No ho era tant el fet que el vinguessin a presentar a Barcelona, concretament al Primavera Sound. Però el que si que era una incognita era la data de la seva sortida.

El nou treball de la banda australiana amb un estrany nom porta per títol Places Like This (Polyvinyl, 2007). Un disc molt esperat després del gran In Case We Die (Bar, 2005), que va marcar un abans i un després per aquest grup.

Pocs artistes són capaços de posar moltes persones a sobre un escenàri i fer que soni d'una forma fresca, animada i coherent com ho fan aquests australians. En aquest nou disc ens demostren que no han perdut aquest do. Dissabte tindrem la oportunitat de comprovar-ho personalment.

"Heart it Races" és el títol del single que obre aquest tercer àlbum d'estudi, i podeu disfrutar-lo en format videoclip:



La resta de l'àlbum la podeu gaudir al següent enllaç:




Architecture in Helsinki
Places Like This
Polyvinyl 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Art Brut

El grup londinenc Art Brut ha finalitzat ja el seu últim treball it's a bit complicated, que es l’àlbum que els ha de consolidar dins de la escena actual. El seu so contundent i decidit no deixarà a ningú indiferent i es situen a dalt de tot del post-punk del moment.

Si per qualsevol grup el segon àlbum és un pas crític, per Art Brut ha estat una simple continuació del seu primer llarga durada. El so intel·ligent característic no varia en el seu segon treball, cosa que no ens sorprèn ja que molts dels temes de l’àlbum ja els varem sentir al FIB’06. Hem de recordar que van haver de tocar 75 minuts, tot un rècord tenint en compte que l’àlbum en durava una tercera part.

La creativitat compulsiva de Eddie Argos s’ha notat en la rapidesa amb la que ha sortit aquest àlbum, hem de tenir en compte que fa només dos anys que Eddie entrava a una festa demanant a crits, voluntaris per seguir-lo en la seva aventura musical. Un quart d’hora més tard ja estaven mans a la obra els cinc i d’aquesta primera trobada en va sortir Formed a Band. Un parell de demos més tard ja firmaven amb Rough Trade per editar el primer disc.

Per aquest treball és mantenen les melodies perillosament lineals però que sense pensar ens fan divertir com poques. Les lletres viscerals i intel·lectuals mantenen l’art més purament brut en el que s’emmarca aquest grup.

“Haven’t read the NME in so long. Don’t know what genre we belong. Popular culture no longer applies to me”

It's a Bit Complicate

Pump Up the volume
Direct Hit
St. Pauli
People in Love
Late Sunday Evening
I Will Survive
Post Soothing Out
Blame it on the Trains
Sound of Summer
Nag Nag Nag Nag
Jealous Guy



Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Joan Miquel Oliver

Joan Miquel Oliver és, ara per ara, un dels compositors més de moda i més en forma del moment. Lider d'Antònia Font, el cantautor de l'illa de Mallorca és una font de noves sensacions musicals. Capaç d'experimentar amb extranys objectes per fer música, no en té prou amb la seva banda, i explora nous camps amb en la seva aventura en solitari.

Si el seu treball més alogiat Taxi (Antònia Font, 2004) va ser considerat un dels millors discs d'aquell any, els treballs que l'han seguit no s'han quedat curts, Surfistes en camara lenta (Joan Miquel Oliver, 2005) i Batiskafo Katiuskas (Antònia Font, 2006) representen tota aquella harmonia musical que qualsevol moment vé de gust escoltar.

Aquest 2007, i com no podia ser d'altre manera, Joan Miquel Oliver torna en solitàri amb un "curta-durada" que conté dos cançons: Sa Nuvia Morta(Discmedi, 20007) és un treball curós, una de les millors lletres que ha escrit fins al moment, i una combinació de sons que, no sorprenen tant com en altres ocasions, però no deixen de sonar dolços per l'oïda.

Un Ep que recomanem la seva adquisió des d'aqui, necessàri per qualsevol fan d'Antònia Font i bàsic per qualsevol amant de la música. No ús el podem oferir en un enllaç directe, però us deixem un video fet per un fan per disfrutar-la...

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Bravery

I avui ens plau presentar el nou treball d'un grup polèmic. No en el sentit estricte de la paraula, sinó per la polèmica que va generar la seva primera irrupció en el món musical. Un primer treball que no va acabar de ser digerit igual per tothom. Mentre uns els acusaven de plagiar el seu tipus de música, altres aprofitaven la tirada que tenia aquesta per vendre'ls com el nou gran grup post 80 del moment.

Sense voler-nos mullar massa, nosaltres ens quedem amb el fet que fossin adoptats per Depeche Mode per obrir la seva última girà l'any passat, i amb bones expectatives posades en aquest segon disc que us oferim avui: The Sun and the Moon, que probablement ens podrà deixar més clar cap a on van aquests canadencs.

Anunciat desde feia mesos, molt esperat per la crítica i per la majoria dels seus fans, aquest segon treball ha comptat amb l'ajuda de Brendan O'Brien (Pearl Jam) per la producció, i inclou algunes de les peces que ens van deixar sentir en els ultims concerts. La valoració, la deixem a les vostres mans...

The Bravery
The Sun and the Moon
2007







Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Spoon

Spoon, van néixer a Austin (Texas) a mitjans dels 90 de la mà del cantant i guitarrista Britt Daniel i des d'aleshores no han deixat d'estar en boca de tothom dins de l'escena indie nord-americana.

Amb un estil clàssic, melodies màgiques, dosificats tocs d'electrònica imprescindibles i lletres intel·ligents aquests nord-americans arriben aquest 2007 amb el que serà el seu sisè àlbum d'estudi titulat "Ga Ga Ga Ga Ga (Merge Records, 2007)" en el que conserven tota la frescor i la vitalitat dels darrers discs.

Dos dels més destacats, per l'acollida de la crítica i el record de vendes, van ser el "Girls Can Tell (Merge Records, 2001)" i el posterior "Kill The Moonlight (Merge Records, 2002)". Per desgràcia, i com acostuma a passar sovint, aquí al nostre país van passar desapercebuts i sense fer massa soroll, i no va ser fins al següent disc titulat "Gimme Fiction (2005, Merge Records)" que vam començar a conèixer aquest gran grup.

A finals del 2005 van actuar a Barcelona a la Sala Razzmatazz i a Madrid a la Sala Moby Dick, i recentment s'ha pogut escoltar el seu tema "I Turn My Camera On" a l'anunci del FIB 2007, el que ha propiciat diversos rumors sobre la possible actuació del grup al mític festival de Benicàssim.

A l'espera d'aquesta hipotètica confirmació, us oferim en primícia el nou àlbum que veurà la llum el proper 10 de juliol, i que des d'aquí us recomanem efusivament!

Sinó us agrada us tornem els diners :-)

Spoon
Ga Ga Ga Ga Ga
Merge Records, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Polyphonic Spree

The Polyphonic Spree són una banda de pop simfònic amb aparença d'orquestra de gospel, liderada per Tim DeLaughter i acompanyat d'una vintena més de músics (guitarristes, trompetistes, teclistes, baixistes, violinistes i un llarg etcètera). Els seus fans descriuen la música d'aquest atípic grup com una barreja entre The Beach Boys i The Flaming Lips, i comparant-los amb grups més recents podem trobar certs paral·lelismes amb The Arcade Fire o The Decemberists.

DeLaughter, antic membre del desaparegut grup Tripping Daisy, va fundar aquest grup-orquestra a principis de l'any 2000, i van publicar el seu primer àlbum "The Beginning Stages of... (Good Records, 2002)" que va passar força desapercebut. Un any més tard, amb la publicació de l'àlbum "Together We're Heavy (Good Records, 2003)" i després d'haver actuat en diversos festivals com el Reading Festival 2003, van començar a adquirir popularitat gràcies al seu single "Light and Day" que va adoptar la marca d'automòbils Volkswagen per als seus anuncis, així com la seva aparició a la banda sonora de la pel·lícula protagonitzada per Jim Carrey "Eternal Sunshine of the Spotless Mind".

Aquí podeu veure i escoltar aquest tema:



El proper 19 de juny està previst que es publiqui el seu nou àlbum "The Fragile Army (Good Records, 2007)" per al que el grup ha canviat les seves túniques sectàries per vestits militars.

Podeu escoltar-lo clickant damunt de la portada del disc:




The Polyphonic Spree
The Fragile Army
Good Records, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Elvis Perkins

És un tòpic en el món de la música, una gran font d'inspiració dels compositors actuals passa per les seves depressions. Des de la fi d'una relació amorosa fins a la pèrdua d'algú molt proper han servit per aixecar molts dels grans disc de l'història. Així doncs, preferim perdre'ns aquests grans discos a canvi de no haver de passar mals moments? Suposo que hi han coses que són inevitables..

I dins d'aquests grans discs que provenen de mals moments, en sobresurt un, Elvis Perkins Ash Wednsesay (XL,¡PopStock!, 2007). La historia d'aquest cantautor no és del més agradable, la mort del seu pare de sida 10 anys endarrere, i la de la seva mare als atemptats del 11 de setembre del 2001, han estat algunes de les causes d'aquest disc.

Un disc molt agradable per l'oïda, que combina el folk de la seva guitarra acústica amb molts d'altres instruments, i recorda entre altres a noms tant importants com Nick Drake, Thom Yorke o Rufus Wainwright. Una verdadera joia que, de moment, no podrem gaudir en directe.

Esperem que grans àlbums com aquest no hagin de ser conseqüències de grans desgràcies, tot el nostre suport per Elvis Perkins.

Elvis Perkins
Ash Wednsesay
(XL,¡PopStock!, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Ladybug Transistor

Fa poc més d'una setmana, ens va arribar la tràgica noticia de la mort de San Fadyl, bateria de The Ladybug Transistor, un dels grups llegendàris de l'indiepop nord-americà.

Diuen que les males notícies venen sempre acompanyades de bones notícies, i sembla que aquest cas no ha estat una excepció, i és que la banda de Brooklin formada al 1995 per Gary Olson acaba d'editar el que serà el seu cinquè treball d'estudi titulat "Can't Wait Another Day (2007, Merge Records)".

En la producció d'aquest disc han col·laborat nombrosos artistes de grups com Architecture in Helsinky, The Clientele i Aislers Set entre d'altres. L'àlbum inclou el single publicat a finals del 2006 que portava per nom "Here Comes The Rain" i que van tocar el 2 de desembre al Primavera Club. Podeu veure un fragment d'aquest concert en directe aquí:



Una altre bona notícia, és que els podrem veure en directe en els propers dies al nostre país, concretament a Vilanova i la Geltrú els dies 29 i 30 de juny, dins del festival de música independent Faraday que celebra aquest any la seva quarta edició.

Podeu descarregar l'àlbum, que està previst que surti a la venda el proper 5 de juny, fent click damunt de la portada:

The Ladybug Transistor
Can't Wait Another Day
Merge Records, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Piano Magic

Deu anys després de la seva creació, Piano Magic, tornen amb més força que mai amb el seu setè llarga-durada titulat "Part-Monster (Important Records, 2007)".

La seva música al llarg d'aquests anys ha estat classificada de vàries maneres, des de post-rock, a ambient-pop, o indietronica, entre d'altres. Sense entrar en classificacions, podem dir que la seva música barreja els rock amb sons experimentals i un punt de romanticisme que no deixen indiferent.

Durant aquests 10 anys han editat amb els millors segells, i s'han passejat per la major part dels festivals europeus i mundials, com és el cas del FIB i del Primavera Sound al nostre país. Encara no se sap si seran aquest estiu en algun d'aquests festivals, però no està de més dedicar uns minuts a escoltar el seu nou àlbum que es publicarà el proper 22 de maig.

Així doncs, us deixem en enllaç directe al disc perquè podeu gaudir-lo com ho estem fent nosaltres:

Piano Magic
Part-Monster
Important Records, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Mary Onettes

Ja fa dies que ho portem avisant. Les invasions barbares van envair Europa ja fa molts segles, però sembla que, en termes musicals, aquestes estant tornant. I es que des del nord d'Europa ens arriba una vegada més, una mostra de la nova fornada sueca.
Influenciats per The Smiths o The Cure, i amb un so que ens recorda, en alguna de les seves cançons, a Embrace (que sembla que últimament el seu so hagi tornat a ser un dels més imitats, escoltats i ballats), avui us volem presentar The Mary Onettes.
Aquest grup es va donar a conèixer l'any 2005 gràcies a un EP llançat per Sony Lost, que un any més tard seria reeditat per la seva actual discogràfica Labrador, la qual ha publicat aquest 2007 l'àlbum debut d'aquesta banda que porta per nom el mateix del grup: The Mary Onettes.

Us deixem una gravació en directe d'un dels singles del disc titulat "Lost":



De moment no tenim confirmació de dates oficials de concerts, esperem tenir la oportunitat de gaudir-los en directe ben aviat.

Mentrestant, us deixem amb un enllaç directe al nou disc:

The Mary Onettes
The Mary Onettes
(Labrador, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Björk

Des de la capital islandesa ens arriba de la mà de Björk, considerada una de les compositores i cantants més influents de la música contemporània, una de les perles de l'any 2007.

Amb més de 40 anys, la veterana artista torna a sorprendre amb el seu sisè àlbum d'estudi des que al 1992 iniciés la seva carrera en solitari després de la dissolució de The Sugarcubes, el grup que la va llançar a la fama mundial.

Aquest darrer àlbum titulat "Volta (One Little Indian, 2007)" és la continuació del disc "Medúlla (One Little Indian, 2004)", i segons paraules de la pròpia Björk l'àlbum expressa sentiments al voltant de la paranoia, l'amor, l'esperança i la introspecció. Ha comptat amb la col·laboració d'un grapat d'artistes entre els que destaca Antony Hegarty (líder de Antony and the Johnsons) que fa duet en dues cançons "Dull Flame of Desire" i "My Juvenile".

El single del disc titulat "Earth Intruders" va sortir a la venda el passat 9 d'abril, i podeu gaudir-lo en el següent clip:



L'àlbum, que té un total de 10 temes més un remix de Mark Bell del tema "I See Who You Are", sortirà a la venda a Europa el proper 7 de maig, i gràcies a les noves tecnologies podeu gaudir-lo des de ja mateix clickant damunt de l'àlbum:

Björk
Volta
One Little Indian, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.