Amiina

Amiina, un quartet femení procedent d'Islàndia, es van donar a conèixer per les seves col·laboracions amb Sigur Rós en dos dels seus àlbums: () i Takk. Tot i que la seva presència va quedar en part eclipsada pel grup de Jónsi Birgisson, les seves dolces melodies no van passar gens desapercebudes.

Després de la publicació de dos senzills titulats "AnimaminA (2004)" i "Seoul (2006)", arriba aquest 2007 el seu àlbum debut titulat "Kurr (Bláskjár, 2007)" que es presenta com un dels grans treballs de l'any.

Amb un barreja d'estils que van des l'electrònica més minimalista fins als sons contemporanis dels violins i altres instruments de corda, Amiina demostren el perquè de les col·laboracions amb un dels grans d'aquest gènere.

Podeu degustar aquest gran treball clickant a la portada de l'àlbum, us podem assegurar que no us cansareu d'escoltar-lo:




Amiina
Kurr
Bláskjár, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The White Stripes

Aquesta setmana arriba el Primavera Sound i ens porta a The White Stripes. Passaran el dijous 31 per Barcelona a presentar el disc Icky Thump que sortirà al més de juliol. Després de un temps una mica a l'ombra, esclaten amb aquest disc trobant el garage-blues-rock característic del grup.

Per situar el grup, ens remuntem a finals dels 90, quan els dos germans Meg i Jack White formen la banda i editen el seu primer treball The White Stripes (1999). L’any següent editen el segon àlbum De Stijl (2000). És en el seu tercer treball White Blood Cells (2001) on la popularitat del grup augmenta i es disparen cap al top de les llistes d’èxits. Els posen dins les “50 bandes a veure abans de morir” i editen el video de "Fell in love with a girl" amb Michel Gondry i LEGO. La evolució del grup no para i amb el seu següent treball Elephant (2003) la critica els aclama i guanyen un Grammy al millor àlbum de música alternativa. Segueixen amb aparicions cinematogràfiques i aconsegueixen consagrar-se amb el cinquè àlbum Get Behind Me Satan (2005).

L’últim any i mig el grup ha estat una mica parat degut a les aventures de Jack White amb The Raconteurs. Aquest grup el va formar Jack a finals de 2005 i al 2006 editaven el primer single Broken Boy Soldier. Ara ha tornat a reunir-se amb la seva germana per publicar Icky Thump (2007) i portar al grup on era fa un parell d’anys.

Gaudiu el treball de The White Stripes i ens veiem al Primavera!!

The White Stripes

Icky Thump (2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Architecture in Helsinki

Cada vegada està més a prop un dels esdeveniments de l'any. El Primavera Sound ja ha començat a escalfar motors durant tota la setmana amb diferents actuacions, però no serà fins dijous quan llanci el tret de sortida. Molts seran els artistes que passaran pel festival, i molts d'ells us els hem ofert en primícia, però en faltaven uns...

Que treurien un nou àlbum durant el 2007 era un secret cridat a veus. No ho era tant el fet que el vinguessin a presentar a Barcelona, concretament al Primavera Sound. Però el que si que era una incognita era la data de la seva sortida.

El nou treball de la banda australiana amb un estrany nom porta per títol Places Like This (Polyvinyl, 2007). Un disc molt esperat després del gran In Case We Die (Bar, 2005), que va marcar un abans i un després per aquest grup.

Pocs artistes són capaços de posar moltes persones a sobre un escenàri i fer que soni d'una forma fresca, animada i coherent com ho fan aquests australians. En aquest nou disc ens demostren que no han perdut aquest do. Dissabte tindrem la oportunitat de comprovar-ho personalment.

"Heart it Races" és el títol del single que obre aquest tercer àlbum d'estudi, i podeu disfrutar-lo en format videoclip:



La resta de l'àlbum la podeu gaudir al següent enllaç:




Architecture in Helsinki
Places Like This
Polyvinyl 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Art Brut

El grup londinenc Art Brut ha finalitzat ja el seu últim treball it's a bit complicated, que es l’àlbum que els ha de consolidar dins de la escena actual. El seu so contundent i decidit no deixarà a ningú indiferent i es situen a dalt de tot del post-punk del moment.

Si per qualsevol grup el segon àlbum és un pas crític, per Art Brut ha estat una simple continuació del seu primer llarga durada. El so intel·ligent característic no varia en el seu segon treball, cosa que no ens sorprèn ja que molts dels temes de l’àlbum ja els varem sentir al FIB’06. Hem de recordar que van haver de tocar 75 minuts, tot un rècord tenint en compte que l’àlbum en durava una tercera part.

La creativitat compulsiva de Eddie Argos s’ha notat en la rapidesa amb la que ha sortit aquest àlbum, hem de tenir en compte que fa només dos anys que Eddie entrava a una festa demanant a crits, voluntaris per seguir-lo en la seva aventura musical. Un quart d’hora més tard ja estaven mans a la obra els cinc i d’aquesta primera trobada en va sortir Formed a Band. Un parell de demos més tard ja firmaven amb Rough Trade per editar el primer disc.

Per aquest treball és mantenen les melodies perillosament lineals però que sense pensar ens fan divertir com poques. Les lletres viscerals i intel·lectuals mantenen l’art més purament brut en el que s’emmarca aquest grup.

“Haven’t read the NME in so long. Don’t know what genre we belong. Popular culture no longer applies to me”

It's a Bit Complicate

Pump Up the volume
Direct Hit
St. Pauli
People in Love
Late Sunday Evening
I Will Survive
Post Soothing Out
Blame it on the Trains
Sound of Summer
Nag Nag Nag Nag
Jealous Guy



Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Joan Miquel Oliver

Joan Miquel Oliver és, ara per ara, un dels compositors més de moda i més en forma del moment. Lider d'Antònia Font, el cantautor de l'illa de Mallorca és una font de noves sensacions musicals. Capaç d'experimentar amb extranys objectes per fer música, no en té prou amb la seva banda, i explora nous camps amb en la seva aventura en solitari.

Si el seu treball més alogiat Taxi (Antònia Font, 2004) va ser considerat un dels millors discs d'aquell any, els treballs que l'han seguit no s'han quedat curts, Surfistes en camara lenta (Joan Miquel Oliver, 2005) i Batiskafo Katiuskas (Antònia Font, 2006) representen tota aquella harmonia musical que qualsevol moment vé de gust escoltar.

Aquest 2007, i com no podia ser d'altre manera, Joan Miquel Oliver torna en solitàri amb un "curta-durada" que conté dos cançons: Sa Nuvia Morta(Discmedi, 20007) és un treball curós, una de les millors lletres que ha escrit fins al moment, i una combinació de sons que, no sorprenen tant com en altres ocasions, però no deixen de sonar dolços per l'oïda.

Un Ep que recomanem la seva adquisió des d'aqui, necessàri per qualsevol fan d'Antònia Font i bàsic per qualsevol amant de la música. No ús el podem oferir en un enllaç directe, però us deixem un video fet per un fan per disfrutar-la...

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Bravery

I avui ens plau presentar el nou treball d'un grup polèmic. No en el sentit estricte de la paraula, sinó per la polèmica que va generar la seva primera irrupció en el món musical. Un primer treball que no va acabar de ser digerit igual per tothom. Mentre uns els acusaven de plagiar el seu tipus de música, altres aprofitaven la tirada que tenia aquesta per vendre'ls com el nou gran grup post 80 del moment.

Sense voler-nos mullar massa, nosaltres ens quedem amb el fet que fossin adoptats per Depeche Mode per obrir la seva última girà l'any passat, i amb bones expectatives posades en aquest segon disc que us oferim avui: The Sun and the Moon, que probablement ens podrà deixar més clar cap a on van aquests canadencs.

Anunciat desde feia mesos, molt esperat per la crítica i per la majoria dels seus fans, aquest segon treball ha comptat amb l'ajuda de Brendan O'Brien (Pearl Jam) per la producció, i inclou algunes de les peces que ens van deixar sentir en els ultims concerts. La valoració, la deixem a les vostres mans...

The Bravery
The Sun and the Moon
2007







Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Spoon

Spoon, van néixer a Austin (Texas) a mitjans dels 90 de la mà del cantant i guitarrista Britt Daniel i des d'aleshores no han deixat d'estar en boca de tothom dins de l'escena indie nord-americana.

Amb un estil clàssic, melodies màgiques, dosificats tocs d'electrònica imprescindibles i lletres intel·ligents aquests nord-americans arriben aquest 2007 amb el que serà el seu sisè àlbum d'estudi titulat "Ga Ga Ga Ga Ga (Merge Records, 2007)" en el que conserven tota la frescor i la vitalitat dels darrers discs.

Dos dels més destacats, per l'acollida de la crítica i el record de vendes, van ser el "Girls Can Tell (Merge Records, 2001)" i el posterior "Kill The Moonlight (Merge Records, 2002)". Per desgràcia, i com acostuma a passar sovint, aquí al nostre país van passar desapercebuts i sense fer massa soroll, i no va ser fins al següent disc titulat "Gimme Fiction (2005, Merge Records)" que vam començar a conèixer aquest gran grup.

A finals del 2005 van actuar a Barcelona a la Sala Razzmatazz i a Madrid a la Sala Moby Dick, i recentment s'ha pogut escoltar el seu tema "I Turn My Camera On" a l'anunci del FIB 2007, el que ha propiciat diversos rumors sobre la possible actuació del grup al mític festival de Benicàssim.

A l'espera d'aquesta hipotètica confirmació, us oferim en primícia el nou àlbum que veurà la llum el proper 10 de juliol, i que des d'aquí us recomanem efusivament!

Sinó us agrada us tornem els diners :-)

Spoon
Ga Ga Ga Ga Ga
Merge Records, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Polyphonic Spree

The Polyphonic Spree són una banda de pop simfònic amb aparença d'orquestra de gospel, liderada per Tim DeLaughter i acompanyat d'una vintena més de músics (guitarristes, trompetistes, teclistes, baixistes, violinistes i un llarg etcètera). Els seus fans descriuen la música d'aquest atípic grup com una barreja entre The Beach Boys i The Flaming Lips, i comparant-los amb grups més recents podem trobar certs paral·lelismes amb The Arcade Fire o The Decemberists.

DeLaughter, antic membre del desaparegut grup Tripping Daisy, va fundar aquest grup-orquestra a principis de l'any 2000, i van publicar el seu primer àlbum "The Beginning Stages of... (Good Records, 2002)" que va passar força desapercebut. Un any més tard, amb la publicació de l'àlbum "Together We're Heavy (Good Records, 2003)" i després d'haver actuat en diversos festivals com el Reading Festival 2003, van començar a adquirir popularitat gràcies al seu single "Light and Day" que va adoptar la marca d'automòbils Volkswagen per als seus anuncis, així com la seva aparició a la banda sonora de la pel·lícula protagonitzada per Jim Carrey "Eternal Sunshine of the Spotless Mind".

Aquí podeu veure i escoltar aquest tema:



El proper 19 de juny està previst que es publiqui el seu nou àlbum "The Fragile Army (Good Records, 2007)" per al que el grup ha canviat les seves túniques sectàries per vestits militars.

Podeu escoltar-lo clickant damunt de la portada del disc:




The Polyphonic Spree
The Fragile Army
Good Records, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Elvis Perkins

És un tòpic en el món de la música, una gran font d'inspiració dels compositors actuals passa per les seves depressions. Des de la fi d'una relació amorosa fins a la pèrdua d'algú molt proper han servit per aixecar molts dels grans disc de l'història. Així doncs, preferim perdre'ns aquests grans discos a canvi de no haver de passar mals moments? Suposo que hi han coses que són inevitables..

I dins d'aquests grans discs que provenen de mals moments, en sobresurt un, Elvis Perkins Ash Wednsesay (XL,¡PopStock!, 2007). La historia d'aquest cantautor no és del més agradable, la mort del seu pare de sida 10 anys endarrere, i la de la seva mare als atemptats del 11 de setembre del 2001, han estat algunes de les causes d'aquest disc.

Un disc molt agradable per l'oïda, que combina el folk de la seva guitarra acústica amb molts d'altres instruments, i recorda entre altres a noms tant importants com Nick Drake, Thom Yorke o Rufus Wainwright. Una verdadera joia que, de moment, no podrem gaudir en directe.

Esperem que grans àlbums com aquest no hagin de ser conseqüències de grans desgràcies, tot el nostre suport per Elvis Perkins.

Elvis Perkins
Ash Wednsesay
(XL,¡PopStock!, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Ladybug Transistor

Fa poc més d'una setmana, ens va arribar la tràgica noticia de la mort de San Fadyl, bateria de The Ladybug Transistor, un dels grups llegendàris de l'indiepop nord-americà.

Diuen que les males notícies venen sempre acompanyades de bones notícies, i sembla que aquest cas no ha estat una excepció, i és que la banda de Brooklin formada al 1995 per Gary Olson acaba d'editar el que serà el seu cinquè treball d'estudi titulat "Can't Wait Another Day (2007, Merge Records)".

En la producció d'aquest disc han col·laborat nombrosos artistes de grups com Architecture in Helsinky, The Clientele i Aislers Set entre d'altres. L'àlbum inclou el single publicat a finals del 2006 que portava per nom "Here Comes The Rain" i que van tocar el 2 de desembre al Primavera Club. Podeu veure un fragment d'aquest concert en directe aquí:



Una altre bona notícia, és que els podrem veure en directe en els propers dies al nostre país, concretament a Vilanova i la Geltrú els dies 29 i 30 de juny, dins del festival de música independent Faraday que celebra aquest any la seva quarta edició.

Podeu descarregar l'àlbum, que està previst que surti a la venda el proper 5 de juny, fent click damunt de la portada:

The Ladybug Transistor
Can't Wait Another Day
Merge Records, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Piano Magic

Deu anys després de la seva creació, Piano Magic, tornen amb més força que mai amb el seu setè llarga-durada titulat "Part-Monster (Important Records, 2007)".

La seva música al llarg d'aquests anys ha estat classificada de vàries maneres, des de post-rock, a ambient-pop, o indietronica, entre d'altres. Sense entrar en classificacions, podem dir que la seva música barreja els rock amb sons experimentals i un punt de romanticisme que no deixen indiferent.

Durant aquests 10 anys han editat amb els millors segells, i s'han passejat per la major part dels festivals europeus i mundials, com és el cas del FIB i del Primavera Sound al nostre país. Encara no se sap si seran aquest estiu en algun d'aquests festivals, però no està de més dedicar uns minuts a escoltar el seu nou àlbum que es publicarà el proper 22 de maig.

Així doncs, us deixem en enllaç directe al disc perquè podeu gaudir-lo com ho estem fent nosaltres:

Piano Magic
Part-Monster
Important Records, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Mary Onettes

Ja fa dies que ho portem avisant. Les invasions barbares van envair Europa ja fa molts segles, però sembla que, en termes musicals, aquestes estant tornant. I es que des del nord d'Europa ens arriba una vegada més, una mostra de la nova fornada sueca.
Influenciats per The Smiths o The Cure, i amb un so que ens recorda, en alguna de les seves cançons, a Embrace (que sembla que últimament el seu so hagi tornat a ser un dels més imitats, escoltats i ballats), avui us volem presentar The Mary Onettes.
Aquest grup es va donar a conèixer l'any 2005 gràcies a un EP llançat per Sony Lost, que un any més tard seria reeditat per la seva actual discogràfica Labrador, la qual ha publicat aquest 2007 l'àlbum debut d'aquesta banda que porta per nom el mateix del grup: The Mary Onettes.

Us deixem una gravació en directe d'un dels singles del disc titulat "Lost":



De moment no tenim confirmació de dates oficials de concerts, esperem tenir la oportunitat de gaudir-los en directe ben aviat.

Mentrestant, us deixem amb un enllaç directe al nou disc:

The Mary Onettes
The Mary Onettes
(Labrador, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Björk

Des de la capital islandesa ens arriba de la mà de Björk, considerada una de les compositores i cantants més influents de la música contemporània, una de les perles de l'any 2007.

Amb més de 40 anys, la veterana artista torna a sorprendre amb el seu sisè àlbum d'estudi des que al 1992 iniciés la seva carrera en solitari després de la dissolució de The Sugarcubes, el grup que la va llançar a la fama mundial.

Aquest darrer àlbum titulat "Volta (One Little Indian, 2007)" és la continuació del disc "Medúlla (One Little Indian, 2004)", i segons paraules de la pròpia Björk l'àlbum expressa sentiments al voltant de la paranoia, l'amor, l'esperança i la introspecció. Ha comptat amb la col·laboració d'un grapat d'artistes entre els que destaca Antony Hegarty (líder de Antony and the Johnsons) que fa duet en dues cançons "Dull Flame of Desire" i "My Juvenile".

El single del disc titulat "Earth Intruders" va sortir a la venda el passat 9 d'abril, i podeu gaudir-lo en el següent clip:



L'àlbum, que té un total de 10 temes més un remix de Mark Bell del tema "I See Who You Are", sortirà a la venda a Europa el proper 7 de maig, i gràcies a les noves tecnologies podeu gaudir-lo des de ja mateix clickant damunt de l'àlbum:

Björk
Volta
One Little Indian, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Travis

"The Boy With No Name (2007)" és el títol del nou àlbum del grup escocès Travis, que es publicarà a principis del mes de maig. Aquest serà el cinquè llarga durada que edita un dels grups de rock britànic o britpop que no han deixat mai d'ocupar les posicions més altes de les llistes i que una vegada més tornen a fer-ho.

Fa pocs dies, el 23 d'abril, es publicava el primer senzill del disc, titulat "Closer" i que també està disponible en format videoclip a través de Youtube:

Del disc destaca la col·laboració del llegendari productor Brian Eno, i la curiositat sobre el nom de l'àlbum que segons declaracions del cantant Francis Healy per decidir el títol del disc es va inspirar amb les dificultats que va tenir amb la seva parella a l'hora d'escollir el nom del seu fill.

La gira europea de l'àlbum programada per aquest estiu els portarà a Barcelona, Dublín i Belfast. Així doncs, podrem gaudir d'una actuació en directe i en exclusiva el 12 de juny a Barcelona segons informen des de la seva pàgina oficial.

Podeu descarregar l'àlbum fent click damunt la portada:




Travis
The Boy With No Name
Independiente, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Shout Out Louds

Que passa als països nòrdics que últimament no paren de fer-nos noves i bones propostes musicals? Potser un fenomen semblant al que s'està produint al Canadà? No totes les preguntes tenen resposta i potser aquesta en serà una més, però el que és evident és que els suecs Shout Out Louds en poden ser una possible explicació.

El 2005 es van donar a conèixer amb un àlbum que ens va deixar a tots parats, aquell Howl Gaff Gaff (Captiol, 2005) va ser una de les sensacions de l'any. Un àlbum potent, amb cançons enganxoses, i una perla en forma de música Please Please Please.

El seu nou disc, Our Ill Wills(2007), que es publica en el transcurs d'aquesta o de la setmana que vinent a Suècia és un dels treballs més esperats. Un segon disc sempre és dificil, sobretot després d'un bon primer treball, per avaluar-lo us l'oferim en primícia pels visitants de crewmusiczine...

Shout Out Louds
Our Ill Wills
2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Rufus Wainwright

Feia dies que estava en la nostra ment, coneixiem la seva inminent publicació i els nervis cada vegada eren menys evitables i més evidents. Finalment avui, tenim el grat plaer de presentar-vos el nou treball del que és per nosaltres una de les millors veu del pop actual: Rufus Wainwright - Release the Stars (2007).

Després dels 2 ultims anys estan a dalt de tot de l'escena pop, ja sigui amb el seu directe amb banda del 2005 (gira de presentació del seu anterior album, Want two, una delicia per qualsevol oïda), o, en format de cantautor solitari el darrer estiu (Actuacions que el van portar als festivals Summercase i FIB). El jove cantautor de la saga Wainwright, torna amb una nova entrega de la seva veu.

Esperem que gaudiu del disc. I que també ho feu del seu inmillorable directe, que passarà, com a mínim, per l'edició d'aquest estiu del festival internacional de Benicassim. Sol? Amb Orquestra? Caldrà esperar per comprobar-ho..

Rufus Wainwright

Release the Stars

2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Manic Street Preachers

Poca cosa podem dir que no sapigueu de Manic Street Preachers, la llegendària banda gal·lesa que porta en actiu més de 20 anys, i que des de principis dels 90 han estat un clar referent dins del rock anglès.

Al llarg de la seva trajectòria han tingut clars els seus orígens, i gairebé sempre les seves cançons tenen un clar missatge polític a favor de les classes obreres i estan compromeses amb les causes socials. La primera etapa com a grup va estar marcada per les contínues vagues dels obrers anglesos, i es van erigir com un referent dins el moviment.

De la segona etapa, destaquen temes com "If you Tolerate This Your Children Will Be Next" o "You Stole The Sun From My Heart", que van acabar de consolidar la banda i van augmentar la seva popularitat a nivell mundial, obtenint una llarga llista de guardons per a millor àlbums, millor grup, millor directe, etc.

Desprès del darrer treball publicat al 2004 titulat "Lifeblood (2004)", aquest 2007 ens arriba la última proposta que sortirà a la venda el proper 7 de maig titulada "Send Away The Tigers (2007)", i que nosaltres us oferim avui en primícia. Destaca la col·laboració de la cantant de The Cardigans, Nina Persson, al single "Your Love Alone Is Not Enough". En aquest àlbum hi trobem també missatges polítics en contra del primer ministre britànic, Tony Blair, els Estats Units i la guerra de l'Iraq; com a curiositat, dir que hi ha una peça oculta al final del disc on hi trobem una versió de la popular cançó de John Lennon "Working Class Hero".

Manic Street Preachers
Send Away The Tigers
Columbia, May 7 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Joanna Newsom

D'amiga i col·laboradora de Devendra Banhart al més alt del folk internacional. Un canvi exagerat? No, un canvi merescut, la raó: Ys.

Després de la publicació d'un dels millors àlbums internacionals el passat 2006, el impressionant Ys (Drag City, 2006), valorat com a millor disc internacional per la revista Rockdelux, i a les posicions més altes de moltes altres llistes, Joanna Newsom, l'artista de Nevada torna amb una petita recopilació en forma de EP, que inclou 3 nous temes.

En motiu de la seva propera actuació a Barcelona, el pròxim 4 de Maig al Casino de l'Aliança del Poblenou, us volem oferir aquest últim petit treball, per anar fent boca, i per anar acostumant l'oïda a la magnifica veu d'aquesta jove prodigi...

Trobareu més informació sobre aquest concert a la pàgina web del grup Iguapop.

Joanna Newsom
And Ys street band EP
(Drag city, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Pigeon Detectives

Sota la influència de grups com The Beatles o The Velvet Underground, The Pigeon Detectives van néixer el 2002 prop de la ciutat anglesa de Leeds però no va ser fins uns anys més tard que van començar a treballar seriosament. Al llarg del 2006 van ser els teloners en gairebé totes les actuacions de les bandes Kaiser Chiefs i Dirty Pretty Things, i el seu moment culminant van ser les actuacions als Festivals de Reading i Leeds, on van tenir molt bona acollida per part de la crítica.

Després de la publicació de quatre singles, arriba el proper més de maig l'àlbum debut titulat "Wait For Me (2007)" que vindran a presentar a Madrid i a Barcelona el 13 i 14 de juliol al festival Summercase. Del disc destaca l'energia que transmeten, tot i que no deixa de ser un grup més de rock anglès, que no s'allunya massa de la resta de grups a que ens té acostumats el país anglosaxó...




The Pigeon Detectives
Wait For Me
Dance To The Radio, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Springintgut

Springintgut, és el sobrenom d'Andreas Otto, un jove alemany nascut a Cologne al 1980 que des del 2001 produeix música electrònica experimental. Va iniciar la seva carrera entre bandes de rock i va gravar en alguna ocasió juntament amb Mouse On Mars. Posteriorment, al 2003 va editar el seu primer senzill, que va venir acompanyat l'any següent per l'àlbum debut titulat "Posten 90 (Pingipung, 2004)".

Aquest 2007 ens arriba la darrera proposta "Park and Ride (CCO, 2007)", que segons les seves paraules, és la barreja del silenci i la calma d'un bosc amb la sobtada presència de trens a les vies que travessen el bosc. Aquest entorn descrit, és de fet, la que és la seva actual residència i estudi a les afores d'Hamburg. En aquest disc hi trobem, doncs, una barreja de ritmes electrònics amb percussions, veus i petites dosis de guitarra de la mà de F.S. Blumm, un dels pilars del segell berlinès Morr Music.

Per tal d'evitar problemes legals, a partir d'ara, alguns discs no es podran descarregar a través d'enllaços directes sinó que proporcionarem alguns dels temes més significatius de l'àlbum per ser escoltats en temps real.

Springintgut
Park and Ride
City Centre Offices, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Brazilian Girls

Mirant el cartell de l'edició del proper FIB, sorprèn el nom de Brazilian Girls, un grup, a priori, poc conegut a les nostres terres, per això volem dedicar aquest post a donar a conèixer aquesta banda originària de Nova York.

Malgrat que el nom pugui enganyar, cap dels membres és originari de Brasil, i per més inri, només hi ha una noia al grup (Sabina Sciubba) que posa la veu a les cançons, i acompanyada per Jesse Murphy, Didi Gutman i Aaron Johnston formen la banda, la música de la qual, és molt difícil de descriure.

Potser una mescla entre pop i reggae, passant pel jazz i l'electrònica, sense un tipus concret, però amb estil i caràcter propi. Un caràcter que queda més demostrat en el que és el segon treball d'aquesta formacio, després d'aquell Brazilian Girls (Verve, 2005), ens arriba a les mans una nova entrega on la banda demanda atreviment i cultiva aquest estil propi que els fa diferent, senyors: Brazilian Girls - Talk To la Bomb (Verve-Forecast, 2006).

Brazilian Girls
Talk To la Bomb
(Verve-Forecast, 2006).






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Mice Parade

Mice Parade va començar inicialment com el projecte en solitari de Adam Pierce, conegut per ser el bateria de HiM i Múm, entre d'altres grups, i també és el responsable del segell independent Bubble Core.

Mice Parade barreja l'electrònica amb el post-rock més experimental, i podem distingir dues etapes clares en la seva trajectòria.

La primera, amb dues publicacions titulades "The True Meaning of Boodleybaye (1998)" i "Ramda (1999)", va estar marcada per la forta presència de les percussions, que gairebé eren la base de les seves composicions on gairebé no hi havien veus.

La segona etapa coincideix amb quatre àlbums més: "Mokoondi (2001)" i "All Roads Lead to Salzburgen (2002)", en els que van tenir una forta presència els sons africans i va formar duet amb Doug Scharin; seguidament van venir els discs "Obrigado Saudade (2004)" i "Bem-Vinda Vontade (2005)" on a més de Doug, va col·laborar-hi Kristin Anna Valtisdottir, la vocalista de Múm, donant un toc més pop a la nova música de Mice Parade.

Aquest 2007, ens arriba la nova proposta d'aquest artista nord-americà que es titula "Mice Parade (2007)", que compta també amb la col·laboració de Doug Scharin, i que us oferim justament avui, un dia abans de la seva publicació a les tendes. Pel que hem pogut llegir de la crítica especialitzada, molts el consideren un dels millors discs de l'any de l'escena experimental.

Mice Parade
Mice Parade
P-Vine, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Fridge

Fridge, és un d'aquells grups dels que gairebé mai no se'n sent a parlar, però des del 1997 que van editar el seu primer treball titulat "Ceefax (1997)" no han deixat d'experimentar amb la música.

El trio anglès format per tres amics d'escola: Adem Ilhan, Sam Jeffers i Kieran Hebden, aquest últim més conegut pel seu projecte en solitari Four Tet, fan un post-rock que recorda a grups com Boards Of Canada o Múm.

Després de la publicació de tres llarga-durades, aquest 2007 ens arriba la darrera proposta titulada "The Sun (2007)" que presentem avui en primícia ja que està previst que es publiqui a principis del mes de maig.

Pels poc iniciats en la vessant del rock més experimental, doneu-li una segona oportunitat al disc abans de llençar-lo a la paperera. És d'aquells àlbums que cal escoltar més d'un cop, i si pot ser amb tranquil·litat, per captar el missatge que porta a dins.

Fridge
The Sun
Temporary Residence, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Malcolm Middleton

No fa gaire ens va arribar la trista noticia de la separació de Arab Strab, la parella escocesa formada per Aidan Moffat i Malcolm Middleton van decidir començar nous projectes en solitari, i ho van fer amb una gran gira d'acomiadament que va passar pel nostre país.

Els camins que han escollit han estat diferents, si ve Aidan Moffat ha optat per desplaçar-se pels sons suaus, orquestrals i tranquils sota el pseudònim de The Dip, el que avui us presentem, Malcolm Middleton, ha preferit mantenir el nom i obrir-se tal com és en el que serà el seu tercer disc en solitari.

Aquest A Brighter Beat (Melodic-Discmedi, 2007) ens mostra la part més intima del cantant, accelera el folk al que ens té habituats, i va més lluny afegint intensitat als seus ritmes. Un disc que val la pena tenir i assaborir, sobretot aquells que encara portem alguna cosa de Arab Strab a dins.

El proper més de Maig el podrem veure a la sala Razzmatazz 3 de Barcelona.

Malcolm Middleton
A Brighter Beat
(Melodic - Discmedi, 2007)







Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Los Planetas

Los Planetas se separan? Potser és aquesta una de les preguntes més qüestionades en el món del pop independent espanyol dels últims anys. Una pregunta que semblava que ja tenia resposta afirmativa, i es que després de la gira del 2005 i l'èxit del nou grup del cap visible del grup, Jota, que amb Grupo de Expertos Solynieve havien firmat un dels millors àlbums espanyols de l'any 2006, tot apuntava en un mateix sentit.

Malgrat tot, i per a grata sorpresa, "Los niños mimados del pop espanyol", no ho tenen tot dit, i tornen amb un nou treball anomenat La leyenda del espacio, un disc que tant conté temes de l'antiga remesa planetas, com "Reunión en la cumbre" o "Deseando una cosa", com temes que s'aproximen més als ritmes sureños que Jota està buscant ultimament, "Negras las intenciones" n'és un clar exemple.

Per tornar a gaudir del seu directe, els nois de Granada han iniciat una gira que els porta a recórrer mitja Espanya, amb parades a Madrid, Saragossa o Sevilla. Aquí a la nostra terra, també tindrem la oportunitat de veure'ls en la propera edició del festival Primavera Sound, el dia 1 de Juny, mentrestant, us deixem el disc perquè el disfruteu...

Los Planetas
La Leyenda del Espacio
(2007)






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Arctic Monkeys

No fa ni un any de l'aparició d'un dels treballs que va revolucionar l'escena rock internacional, aquell Whatever people say I am, That's what I'm not (Domino, 2006) va demostrar que internet no sols era una eina de descarregues il·legals, sinó que també podia ser una eina de publicitat molt gran, els culpables: Arctic Monkeys.

Un any més tard quan encara estem degustant el seu primer àlbum, apareix la segona part de l'invent, Favourite Worst Nightmare (Domino-Pias Spain, 2007) es preveu un treball més madur, on però, no hi falten els ritmes desenfrenats ni tots aquells detalls que feien dels primer disc, un dels millors del passat any.

Els nois de Sheffield reconeixen que aquesta vegada no han volgut que les cançons del nou disc estiguessin disponibles per la xarxa, volien experimentar l'acollida d'un totalment nou disc entre els seus fans, i comprovar el nivell de ventes. Malgrat tot, uns dies abans de la seva publicació oficial el 23 d'abril, ja estem en disposició d'oferir-vos-el perquè realment veieu que val la pena tenir-lo als prestatges de l'habitació.

Per comprobar com sonen en directe tots els nous temes, tornarem a tenir l'oportunitat de gaudir del explosiu directe dels Arctic Monkeys aquest estiu al FIB 2007, una nova revàlida després del seu concert el 17 de Març a la sala Razzmatazz d'on la majoria vem sortir convençuts del futur d'aquestes joves promeses.




Arctic Monkeys
Favourite Worst Nightmare
(Domino Pias-Spain, 2007)







Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.