Amiina

Amiina, un quartet femení procedent d'Islàndia, es van donar a conèixer per les seves col·laboracions amb Sigur Rós en dos dels seus àlbums: () i Takk. Tot i que la seva presència va quedar en part eclipsada pel grup de Jónsi Birgisson, les seves dolces melodies no van passar gens desapercebudes.

Després de la publicació de dos senzills titulats "AnimaminA (2004)" i "Seoul (2006)", arriba aquest 2007 el seu àlbum debut titulat "Kurr (Bláskjár, 2007)" que es presenta com un dels grans treballs de l'any.

Amb un barreja d'estils que van des l'electrònica més minimalista fins als sons contemporanis dels violins i altres instruments de corda, Amiina demostren el perquè de les col·laboracions amb un dels grans d'aquest gènere.

Podeu degustar aquest gran treball clickant a la portada de l'àlbum, us podem assegurar que no us cansareu d'escoltar-lo:




Amiina
Kurr
Bláskjár, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The White Stripes

Aquesta setmana arriba el Primavera Sound i ens porta a The White Stripes. Passaran el dijous 31 per Barcelona a presentar el disc Icky Thump que sortirà al més de juliol. Després de un temps una mica a l'ombra, esclaten amb aquest disc trobant el garage-blues-rock característic del grup.

Per situar el grup, ens remuntem a finals dels 90, quan els dos germans Meg i Jack White formen la banda i editen el seu primer treball The White Stripes (1999). L’any següent editen el segon àlbum De Stijl (2000). És en el seu tercer treball White Blood Cells (2001) on la popularitat del grup augmenta i es disparen cap al top de les llistes d’èxits. Els posen dins les “50 bandes a veure abans de morir” i editen el video de "Fell in love with a girl" amb Michel Gondry i LEGO. La evolució del grup no para i amb el seu següent treball Elephant (2003) la critica els aclama i guanyen un Grammy al millor àlbum de música alternativa. Segueixen amb aparicions cinematogràfiques i aconsegueixen consagrar-se amb el cinquè àlbum Get Behind Me Satan (2005).

L’últim any i mig el grup ha estat una mica parat degut a les aventures de Jack White amb The Raconteurs. Aquest grup el va formar Jack a finals de 2005 i al 2006 editaven el primer single Broken Boy Soldier. Ara ha tornat a reunir-se amb la seva germana per publicar Icky Thump (2007) i portar al grup on era fa un parell d’anys.

Gaudiu el treball de The White Stripes i ens veiem al Primavera!!

The White Stripes

Icky Thump (2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Architecture in Helsinki

Cada vegada està més a prop un dels esdeveniments de l'any. El Primavera Sound ja ha començat a escalfar motors durant tota la setmana amb diferents actuacions, però no serà fins dijous quan llanci el tret de sortida. Molts seran els artistes que passaran pel festival, i molts d'ells us els hem ofert en primícia, però en faltaven uns...

Que treurien un nou àlbum durant el 2007 era un secret cridat a veus. No ho era tant el fet que el vinguessin a presentar a Barcelona, concretament al Primavera Sound. Però el que si que era una incognita era la data de la seva sortida.

El nou treball de la banda australiana amb un estrany nom porta per títol Places Like This (Polyvinyl, 2007). Un disc molt esperat després del gran In Case We Die (Bar, 2005), que va marcar un abans i un després per aquest grup.

Pocs artistes són capaços de posar moltes persones a sobre un escenàri i fer que soni d'una forma fresca, animada i coherent com ho fan aquests australians. En aquest nou disc ens demostren que no han perdut aquest do. Dissabte tindrem la oportunitat de comprovar-ho personalment.

"Heart it Races" és el títol del single que obre aquest tercer àlbum d'estudi, i podeu disfrutar-lo en format videoclip:



La resta de l'àlbum la podeu gaudir al següent enllaç:




Architecture in Helsinki
Places Like This
Polyvinyl 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Art Brut

El grup londinenc Art Brut ha finalitzat ja el seu últim treball it's a bit complicated, que es l’àlbum que els ha de consolidar dins de la escena actual. El seu so contundent i decidit no deixarà a ningú indiferent i es situen a dalt de tot del post-punk del moment.

Si per qualsevol grup el segon àlbum és un pas crític, per Art Brut ha estat una simple continuació del seu primer llarga durada. El so intel·ligent característic no varia en el seu segon treball, cosa que no ens sorprèn ja que molts dels temes de l’àlbum ja els varem sentir al FIB’06. Hem de recordar que van haver de tocar 75 minuts, tot un rècord tenint en compte que l’àlbum en durava una tercera part.

La creativitat compulsiva de Eddie Argos s’ha notat en la rapidesa amb la que ha sortit aquest àlbum, hem de tenir en compte que fa només dos anys que Eddie entrava a una festa demanant a crits, voluntaris per seguir-lo en la seva aventura musical. Un quart d’hora més tard ja estaven mans a la obra els cinc i d’aquesta primera trobada en va sortir Formed a Band. Un parell de demos més tard ja firmaven amb Rough Trade per editar el primer disc.

Per aquest treball és mantenen les melodies perillosament lineals però que sense pensar ens fan divertir com poques. Les lletres viscerals i intel·lectuals mantenen l’art més purament brut en el que s’emmarca aquest grup.

“Haven’t read the NME in so long. Don’t know what genre we belong. Popular culture no longer applies to me”

It's a Bit Complicate

Pump Up the volume
Direct Hit
St. Pauli
People in Love
Late Sunday Evening
I Will Survive
Post Soothing Out
Blame it on the Trains
Sound of Summer
Nag Nag Nag Nag
Jealous Guy



Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Joan Miquel Oliver

Joan Miquel Oliver és, ara per ara, un dels compositors més de moda i més en forma del moment. Lider d'Antònia Font, el cantautor de l'illa de Mallorca és una font de noves sensacions musicals. Capaç d'experimentar amb extranys objectes per fer música, no en té prou amb la seva banda, i explora nous camps amb en la seva aventura en solitari.

Si el seu treball més alogiat Taxi (Antònia Font, 2004) va ser considerat un dels millors discs d'aquell any, els treballs que l'han seguit no s'han quedat curts, Surfistes en camara lenta (Joan Miquel Oliver, 2005) i Batiskafo Katiuskas (Antònia Font, 2006) representen tota aquella harmonia musical que qualsevol moment vé de gust escoltar.

Aquest 2007, i com no podia ser d'altre manera, Joan Miquel Oliver torna en solitàri amb un "curta-durada" que conté dos cançons: Sa Nuvia Morta(Discmedi, 20007) és un treball curós, una de les millors lletres que ha escrit fins al moment, i una combinació de sons que, no sorprenen tant com en altres ocasions, però no deixen de sonar dolços per l'oïda.

Un Ep que recomanem la seva adquisió des d'aqui, necessàri per qualsevol fan d'Antònia Font i bàsic per qualsevol amant de la música. No ús el podem oferir en un enllaç directe, però us deixem un video fet per un fan per disfrutar-la...

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Bravery

I avui ens plau presentar el nou treball d'un grup polèmic. No en el sentit estricte de la paraula, sinó per la polèmica que va generar la seva primera irrupció en el món musical. Un primer treball que no va acabar de ser digerit igual per tothom. Mentre uns els acusaven de plagiar el seu tipus de música, altres aprofitaven la tirada que tenia aquesta per vendre'ls com el nou gran grup post 80 del moment.

Sense voler-nos mullar massa, nosaltres ens quedem amb el fet que fossin adoptats per Depeche Mode per obrir la seva última girà l'any passat, i amb bones expectatives posades en aquest segon disc que us oferim avui: The Sun and the Moon, que probablement ens podrà deixar més clar cap a on van aquests canadencs.

Anunciat desde feia mesos, molt esperat per la crítica i per la majoria dels seus fans, aquest segon treball ha comptat amb l'ajuda de Brendan O'Brien (Pearl Jam) per la producció, i inclou algunes de les peces que ens van deixar sentir en els ultims concerts. La valoració, la deixem a les vostres mans...

The Bravery
The Sun and the Moon
2007







Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Spoon

Spoon, van néixer a Austin (Texas) a mitjans dels 90 de la mà del cantant i guitarrista Britt Daniel i des d'aleshores no han deixat d'estar en boca de tothom dins de l'escena indie nord-americana.

Amb un estil clàssic, melodies màgiques, dosificats tocs d'electrònica imprescindibles i lletres intel·ligents aquests nord-americans arriben aquest 2007 amb el que serà el seu sisè àlbum d'estudi titulat "Ga Ga Ga Ga Ga (Merge Records, 2007)" en el que conserven tota la frescor i la vitalitat dels darrers discs.

Dos dels més destacats, per l'acollida de la crítica i el record de vendes, van ser el "Girls Can Tell (Merge Records, 2001)" i el posterior "Kill The Moonlight (Merge Records, 2002)". Per desgràcia, i com acostuma a passar sovint, aquí al nostre país van passar desapercebuts i sense fer massa soroll, i no va ser fins al següent disc titulat "Gimme Fiction (2005, Merge Records)" que vam començar a conèixer aquest gran grup.

A finals del 2005 van actuar a Barcelona a la Sala Razzmatazz i a Madrid a la Sala Moby Dick, i recentment s'ha pogut escoltar el seu tema "I Turn My Camera On" a l'anunci del FIB 2007, el que ha propiciat diversos rumors sobre la possible actuació del grup al mític festival de Benicàssim.

A l'espera d'aquesta hipotètica confirmació, us oferim en primícia el nou àlbum que veurà la llum el proper 10 de juliol, i que des d'aquí us recomanem efusivament!

Sinó us agrada us tornem els diners :-)

Spoon
Ga Ga Ga Ga Ga
Merge Records, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Polyphonic Spree

The Polyphonic Spree són una banda de pop simfònic amb aparença d'orquestra de gospel, liderada per Tim DeLaughter i acompanyat d'una vintena més de músics (guitarristes, trompetistes, teclistes, baixistes, violinistes i un llarg etcètera). Els seus fans descriuen la música d'aquest atípic grup com una barreja entre The Beach Boys i The Flaming Lips, i comparant-los amb grups més recents podem trobar certs paral·lelismes amb The Arcade Fire o The Decemberists.

DeLaughter, antic membre del desaparegut grup Tripping Daisy, va fundar aquest grup-orquestra a principis de l'any 2000, i van publicar el seu primer àlbum "The Beginning Stages of... (Good Records, 2002)" que va passar força desapercebut. Un any més tard, amb la publicació de l'àlbum "Together We're Heavy (Good Records, 2003)" i després d'haver actuat en diversos festivals com el Reading Festival 2003, van començar a adquirir popularitat gràcies al seu single "Light and Day" que va adoptar la marca d'automòbils Volkswagen per als seus anuncis, així com la seva aparició a la banda sonora de la pel·lícula protagonitzada per Jim Carrey "Eternal Sunshine of the Spotless Mind".

Aquí podeu veure i escoltar aquest tema:



El proper 19 de juny està previst que es publiqui el seu nou àlbum "The Fragile Army (Good Records, 2007)" per al que el grup ha canviat les seves túniques sectàries per vestits militars.

Podeu escoltar-lo clickant damunt de la portada del disc:




The Polyphonic Spree
The Fragile Army
Good Records, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Elvis Perkins

És un tòpic en el món de la música, una gran font d'inspiració dels compositors actuals passa per les seves depressions. Des de la fi d'una relació amorosa fins a la pèrdua d'algú molt proper han servit per aixecar molts dels grans disc de l'història. Així doncs, preferim perdre'ns aquests grans discos a canvi de no haver de passar mals moments? Suposo que hi han coses que són inevitables..

I dins d'aquests grans discs que provenen de mals moments, en sobresurt un, Elvis Perkins Ash Wednsesay (XL,¡PopStock!, 2007). La historia d'aquest cantautor no és del més agradable, la mort del seu pare de sida 10 anys endarrere, i la de la seva mare als atemptats del 11 de setembre del 2001, han estat algunes de les causes d'aquest disc.

Un disc molt agradable per l'oïda, que combina el folk de la seva guitarra acústica amb molts d'altres instruments, i recorda entre altres a noms tant importants com Nick Drake, Thom Yorke o Rufus Wainwright. Una verdadera joia que, de moment, no podrem gaudir en directe.

Esperem que grans àlbums com aquest no hagin de ser conseqüències de grans desgràcies, tot el nostre suport per Elvis Perkins.

Elvis Perkins
Ash Wednsesay
(XL,¡PopStock!, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Ladybug Transistor

Fa poc més d'una setmana, ens va arribar la tràgica noticia de la mort de San Fadyl, bateria de The Ladybug Transistor, un dels grups llegendàris de l'indiepop nord-americà.

Diuen que les males notícies venen sempre acompanyades de bones notícies, i sembla que aquest cas no ha estat una excepció, i és que la banda de Brooklin formada al 1995 per Gary Olson acaba d'editar el que serà el seu cinquè treball d'estudi titulat "Can't Wait Another Day (2007, Merge Records)".

En la producció d'aquest disc han col·laborat nombrosos artistes de grups com Architecture in Helsinky, The Clientele i Aislers Set entre d'altres. L'àlbum inclou el single publicat a finals del 2006 que portava per nom "Here Comes The Rain" i que van tocar el 2 de desembre al Primavera Club. Podeu veure un fragment d'aquest concert en directe aquí:



Una altre bona notícia, és que els podrem veure en directe en els propers dies al nostre país, concretament a Vilanova i la Geltrú els dies 29 i 30 de juny, dins del festival de música independent Faraday que celebra aquest any la seva quarta edició.

Podeu descarregar l'àlbum, que està previst que surti a la venda el proper 5 de juny, fent click damunt de la portada:

The Ladybug Transistor
Can't Wait Another Day
Merge Records, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Piano Magic

Deu anys després de la seva creació, Piano Magic, tornen amb més força que mai amb el seu setè llarga-durada titulat "Part-Monster (Important Records, 2007)".

La seva música al llarg d'aquests anys ha estat classificada de vàries maneres, des de post-rock, a ambient-pop, o indietronica, entre d'altres. Sense entrar en classificacions, podem dir que la seva música barreja els rock amb sons experimentals i un punt de romanticisme que no deixen indiferent.

Durant aquests 10 anys han editat amb els millors segells, i s'han passejat per la major part dels festivals europeus i mundials, com és el cas del FIB i del Primavera Sound al nostre país. Encara no se sap si seran aquest estiu en algun d'aquests festivals, però no està de més dedicar uns minuts a escoltar el seu nou àlbum que es publicarà el proper 22 de maig.

Així doncs, us deixem en enllaç directe al disc perquè podeu gaudir-lo com ho estem fent nosaltres:

Piano Magic
Part-Monster
Important Records, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Mary Onettes

Ja fa dies que ho portem avisant. Les invasions barbares van envair Europa ja fa molts segles, però sembla que, en termes musicals, aquestes estant tornant. I es que des del nord d'Europa ens arriba una vegada més, una mostra de la nova fornada sueca.
Influenciats per The Smiths o The Cure, i amb un so que ens recorda, en alguna de les seves cançons, a Embrace (que sembla que últimament el seu so hagi tornat a ser un dels més imitats, escoltats i ballats), avui us volem presentar The Mary Onettes.
Aquest grup es va donar a conèixer l'any 2005 gràcies a un EP llançat per Sony Lost, que un any més tard seria reeditat per la seva actual discogràfica Labrador, la qual ha publicat aquest 2007 l'àlbum debut d'aquesta banda que porta per nom el mateix del grup: The Mary Onettes.

Us deixem una gravació en directe d'un dels singles del disc titulat "Lost":



De moment no tenim confirmació de dates oficials de concerts, esperem tenir la oportunitat de gaudir-los en directe ben aviat.

Mentrestant, us deixem amb un enllaç directe al nou disc:

The Mary Onettes
The Mary Onettes
(Labrador, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Björk

Des de la capital islandesa ens arriba de la mà de Björk, considerada una de les compositores i cantants més influents de la música contemporània, una de les perles de l'any 2007.

Amb més de 40 anys, la veterana artista torna a sorprendre amb el seu sisè àlbum d'estudi des que al 1992 iniciés la seva carrera en solitari després de la dissolució de The Sugarcubes, el grup que la va llançar a la fama mundial.

Aquest darrer àlbum titulat "Volta (One Little Indian, 2007)" és la continuació del disc "Medúlla (One Little Indian, 2004)", i segons paraules de la pròpia Björk l'àlbum expressa sentiments al voltant de la paranoia, l'amor, l'esperança i la introspecció. Ha comptat amb la col·laboració d'un grapat d'artistes entre els que destaca Antony Hegarty (líder de Antony and the Johnsons) que fa duet en dues cançons "Dull Flame of Desire" i "My Juvenile".

El single del disc titulat "Earth Intruders" va sortir a la venda el passat 9 d'abril, i podeu gaudir-lo en el següent clip:



L'àlbum, que té un total de 10 temes més un remix de Mark Bell del tema "I See Who You Are", sortirà a la venda a Europa el proper 7 de maig, i gràcies a les noves tecnologies podeu gaudir-lo des de ja mateix clickant damunt de l'àlbum:

Björk
Volta
One Little Indian, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Travis

"The Boy With No Name (2007)" és el títol del nou àlbum del grup escocès Travis, que es publicarà a principis del mes de maig. Aquest serà el cinquè llarga durada que edita un dels grups de rock britànic o britpop que no han deixat mai d'ocupar les posicions més altes de les llistes i que una vegada més tornen a fer-ho.

Fa pocs dies, el 23 d'abril, es publicava el primer senzill del disc, titulat "Closer" i que també està disponible en format videoclip a través de Youtube:

Del disc destaca la col·laboració del llegendari productor Brian Eno, i la curiositat sobre el nom de l'àlbum que segons declaracions del cantant Francis Healy per decidir el títol del disc es va inspirar amb les dificultats que va tenir amb la seva parella a l'hora d'escollir el nom del seu fill.

La gira europea de l'àlbum programada per aquest estiu els portarà a Barcelona, Dublín i Belfast. Així doncs, podrem gaudir d'una actuació en directe i en exclusiva el 12 de juny a Barcelona segons informen des de la seva pàgina oficial.

Podeu descarregar l'àlbum fent click damunt la portada:




Travis
The Boy With No Name
Independiente, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Shout Out Louds

Que passa als països nòrdics que últimament no paren de fer-nos noves i bones propostes musicals? Potser un fenomen semblant al que s'està produint al Canadà? No totes les preguntes tenen resposta i potser aquesta en serà una més, però el que és evident és que els suecs Shout Out Louds en poden ser una possible explicació.

El 2005 es van donar a conèixer amb un àlbum que ens va deixar a tots parats, aquell Howl Gaff Gaff (Captiol, 2005) va ser una de les sensacions de l'any. Un àlbum potent, amb cançons enganxoses, i una perla en forma de música Please Please Please.

El seu nou disc, Our Ill Wills(2007), que es publica en el transcurs d'aquesta o de la setmana que vinent a Suècia és un dels treballs més esperats. Un segon disc sempre és dificil, sobretot després d'un bon primer treball, per avaluar-lo us l'oferim en primícia pels visitants de crewmusiczine...

Shout Out Louds
Our Ill Wills
2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Rufus Wainwright

Feia dies que estava en la nostra ment, coneixiem la seva inminent publicació i els nervis cada vegada eren menys evitables i més evidents. Finalment avui, tenim el grat plaer de presentar-vos el nou treball del que és per nosaltres una de les millors veu del pop actual: Rufus Wainwright - Release the Stars (2007).

Després dels 2 ultims anys estan a dalt de tot de l'escena pop, ja sigui amb el seu directe amb banda del 2005 (gira de presentació del seu anterior album, Want two, una delicia per qualsevol oïda), o, en format de cantautor solitari el darrer estiu (Actuacions que el van portar als festivals Summercase i FIB). El jove cantautor de la saga Wainwright, torna amb una nova entrega de la seva veu.

Esperem que gaudiu del disc. I que també ho feu del seu inmillorable directe, que passarà, com a mínim, per l'edició d'aquest estiu del festival internacional de Benicassim. Sol? Amb Orquestra? Caldrà esperar per comprobar-ho..

Rufus Wainwright

Release the Stars

2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Manic Street Preachers

Poca cosa podem dir que no sapigueu de Manic Street Preachers, la llegendària banda gal·lesa que porta en actiu més de 20 anys, i que des de principis dels 90 han estat un clar referent dins del rock anglès.

Al llarg de la seva trajectòria han tingut clars els seus orígens, i gairebé sempre les seves cançons tenen un clar missatge polític a favor de les classes obreres i estan compromeses amb les causes socials. La primera etapa com a grup va estar marcada per les contínues vagues dels obrers anglesos, i es van erigir com un referent dins el moviment.

De la segona etapa, destaquen temes com "If you Tolerate This Your Children Will Be Next" o "You Stole The Sun From My Heart", que van acabar de consolidar la banda i van augmentar la seva popularitat a nivell mundial, obtenint una llarga llista de guardons per a millor àlbums, millor grup, millor directe, etc.

Desprès del darrer treball publicat al 2004 titulat "Lifeblood (2004)", aquest 2007 ens arriba la última proposta que sortirà a la venda el proper 7 de maig titulada "Send Away The Tigers (2007)", i que nosaltres us oferim avui en primícia. Destaca la col·laboració de la cantant de The Cardigans, Nina Persson, al single "Your Love Alone Is Not Enough". En aquest àlbum hi trobem també missatges polítics en contra del primer ministre britànic, Tony Blair, els Estats Units i la guerra de l'Iraq; com a curiositat, dir que hi ha una peça oculta al final del disc on hi trobem una versió de la popular cançó de John Lennon "Working Class Hero".

Manic Street Preachers
Send Away The Tigers
Columbia, May 7 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Joanna Newsom

D'amiga i col·laboradora de Devendra Banhart al més alt del folk internacional. Un canvi exagerat? No, un canvi merescut, la raó: Ys.

Després de la publicació d'un dels millors àlbums internacionals el passat 2006, el impressionant Ys (Drag City, 2006), valorat com a millor disc internacional per la revista Rockdelux, i a les posicions més altes de moltes altres llistes, Joanna Newsom, l'artista de Nevada torna amb una petita recopilació en forma de EP, que inclou 3 nous temes.

En motiu de la seva propera actuació a Barcelona, el pròxim 4 de Maig al Casino de l'Aliança del Poblenou, us volem oferir aquest últim petit treball, per anar fent boca, i per anar acostumant l'oïda a la magnifica veu d'aquesta jove prodigi...

Trobareu més informació sobre aquest concert a la pàgina web del grup Iguapop.

Joanna Newsom
And Ys street band EP
(Drag city, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Pigeon Detectives

Sota la influència de grups com The Beatles o The Velvet Underground, The Pigeon Detectives van néixer el 2002 prop de la ciutat anglesa de Leeds però no va ser fins uns anys més tard que van començar a treballar seriosament. Al llarg del 2006 van ser els teloners en gairebé totes les actuacions de les bandes Kaiser Chiefs i Dirty Pretty Things, i el seu moment culminant van ser les actuacions als Festivals de Reading i Leeds, on van tenir molt bona acollida per part de la crítica.

Després de la publicació de quatre singles, arriba el proper més de maig l'àlbum debut titulat "Wait For Me (2007)" que vindran a presentar a Madrid i a Barcelona el 13 i 14 de juliol al festival Summercase. Del disc destaca l'energia que transmeten, tot i que no deixa de ser un grup més de rock anglès, que no s'allunya massa de la resta de grups a que ens té acostumats el país anglosaxó...




The Pigeon Detectives
Wait For Me
Dance To The Radio, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Springintgut

Springintgut, és el sobrenom d'Andreas Otto, un jove alemany nascut a Cologne al 1980 que des del 2001 produeix música electrònica experimental. Va iniciar la seva carrera entre bandes de rock i va gravar en alguna ocasió juntament amb Mouse On Mars. Posteriorment, al 2003 va editar el seu primer senzill, que va venir acompanyat l'any següent per l'àlbum debut titulat "Posten 90 (Pingipung, 2004)".

Aquest 2007 ens arriba la darrera proposta "Park and Ride (CCO, 2007)", que segons les seves paraules, és la barreja del silenci i la calma d'un bosc amb la sobtada presència de trens a les vies que travessen el bosc. Aquest entorn descrit, és de fet, la que és la seva actual residència i estudi a les afores d'Hamburg. En aquest disc hi trobem, doncs, una barreja de ritmes electrònics amb percussions, veus i petites dosis de guitarra de la mà de F.S. Blumm, un dels pilars del segell berlinès Morr Music.

Per tal d'evitar problemes legals, a partir d'ara, alguns discs no es podran descarregar a través d'enllaços directes sinó que proporcionarem alguns dels temes més significatius de l'àlbum per ser escoltats en temps real.

Springintgut
Park and Ride
City Centre Offices, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Brazilian Girls

Mirant el cartell de l'edició del proper FIB, sorprèn el nom de Brazilian Girls, un grup, a priori, poc conegut a les nostres terres, per això volem dedicar aquest post a donar a conèixer aquesta banda originària de Nova York.

Malgrat que el nom pugui enganyar, cap dels membres és originari de Brasil, i per més inri, només hi ha una noia al grup (Sabina Sciubba) que posa la veu a les cançons, i acompanyada per Jesse Murphy, Didi Gutman i Aaron Johnston formen la banda, la música de la qual, és molt difícil de descriure.

Potser una mescla entre pop i reggae, passant pel jazz i l'electrònica, sense un tipus concret, però amb estil i caràcter propi. Un caràcter que queda més demostrat en el que és el segon treball d'aquesta formacio, després d'aquell Brazilian Girls (Verve, 2005), ens arriba a les mans una nova entrega on la banda demanda atreviment i cultiva aquest estil propi que els fa diferent, senyors: Brazilian Girls - Talk To la Bomb (Verve-Forecast, 2006).

Brazilian Girls
Talk To la Bomb
(Verve-Forecast, 2006).






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Mice Parade

Mice Parade va començar inicialment com el projecte en solitari de Adam Pierce, conegut per ser el bateria de HiM i Múm, entre d'altres grups, i també és el responsable del segell independent Bubble Core.

Mice Parade barreja l'electrònica amb el post-rock més experimental, i podem distingir dues etapes clares en la seva trajectòria.

La primera, amb dues publicacions titulades "The True Meaning of Boodleybaye (1998)" i "Ramda (1999)", va estar marcada per la forta presència de les percussions, que gairebé eren la base de les seves composicions on gairebé no hi havien veus.

La segona etapa coincideix amb quatre àlbums més: "Mokoondi (2001)" i "All Roads Lead to Salzburgen (2002)", en els que van tenir una forta presència els sons africans i va formar duet amb Doug Scharin; seguidament van venir els discs "Obrigado Saudade (2004)" i "Bem-Vinda Vontade (2005)" on a més de Doug, va col·laborar-hi Kristin Anna Valtisdottir, la vocalista de Múm, donant un toc més pop a la nova música de Mice Parade.

Aquest 2007, ens arriba la nova proposta d'aquest artista nord-americà que es titula "Mice Parade (2007)", que compta també amb la col·laboració de Doug Scharin, i que us oferim justament avui, un dia abans de la seva publicació a les tendes. Pel que hem pogut llegir de la crítica especialitzada, molts el consideren un dels millors discs de l'any de l'escena experimental.

Mice Parade
Mice Parade
P-Vine, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Fridge

Fridge, és un d'aquells grups dels que gairebé mai no se'n sent a parlar, però des del 1997 que van editar el seu primer treball titulat "Ceefax (1997)" no han deixat d'experimentar amb la música.

El trio anglès format per tres amics d'escola: Adem Ilhan, Sam Jeffers i Kieran Hebden, aquest últim més conegut pel seu projecte en solitari Four Tet, fan un post-rock que recorda a grups com Boards Of Canada o Múm.

Després de la publicació de tres llarga-durades, aquest 2007 ens arriba la darrera proposta titulada "The Sun (2007)" que presentem avui en primícia ja que està previst que es publiqui a principis del mes de maig.

Pels poc iniciats en la vessant del rock més experimental, doneu-li una segona oportunitat al disc abans de llençar-lo a la paperera. És d'aquells àlbums que cal escoltar més d'un cop, i si pot ser amb tranquil·litat, per captar el missatge que porta a dins.

Fridge
The Sun
Temporary Residence, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Malcolm Middleton

No fa gaire ens va arribar la trista noticia de la separació de Arab Strab, la parella escocesa formada per Aidan Moffat i Malcolm Middleton van decidir començar nous projectes en solitari, i ho van fer amb una gran gira d'acomiadament que va passar pel nostre país.

Els camins que han escollit han estat diferents, si ve Aidan Moffat ha optat per desplaçar-se pels sons suaus, orquestrals i tranquils sota el pseudònim de The Dip, el que avui us presentem, Malcolm Middleton, ha preferit mantenir el nom i obrir-se tal com és en el que serà el seu tercer disc en solitari.

Aquest A Brighter Beat (Melodic-Discmedi, 2007) ens mostra la part més intima del cantant, accelera el folk al que ens té habituats, i va més lluny afegint intensitat als seus ritmes. Un disc que val la pena tenir i assaborir, sobretot aquells que encara portem alguna cosa de Arab Strab a dins.

El proper més de Maig el podrem veure a la sala Razzmatazz 3 de Barcelona.

Malcolm Middleton
A Brighter Beat
(Melodic - Discmedi, 2007)







Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Los Planetas

Los Planetas se separan? Potser és aquesta una de les preguntes més qüestionades en el món del pop independent espanyol dels últims anys. Una pregunta que semblava que ja tenia resposta afirmativa, i es que després de la gira del 2005 i l'èxit del nou grup del cap visible del grup, Jota, que amb Grupo de Expertos Solynieve havien firmat un dels millors àlbums espanyols de l'any 2006, tot apuntava en un mateix sentit.

Malgrat tot, i per a grata sorpresa, "Los niños mimados del pop espanyol", no ho tenen tot dit, i tornen amb un nou treball anomenat La leyenda del espacio, un disc que tant conté temes de l'antiga remesa planetas, com "Reunión en la cumbre" o "Deseando una cosa", com temes que s'aproximen més als ritmes sureños que Jota està buscant ultimament, "Negras las intenciones" n'és un clar exemple.

Per tornar a gaudir del seu directe, els nois de Granada han iniciat una gira que els porta a recórrer mitja Espanya, amb parades a Madrid, Saragossa o Sevilla. Aquí a la nostra terra, també tindrem la oportunitat de veure'ls en la propera edició del festival Primavera Sound, el dia 1 de Juny, mentrestant, us deixem el disc perquè el disfruteu...

Los Planetas
La Leyenda del Espacio
(2007)






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Arctic Monkeys

No fa ni un any de l'aparició d'un dels treballs que va revolucionar l'escena rock internacional, aquell Whatever people say I am, That's what I'm not (Domino, 2006) va demostrar que internet no sols era una eina de descarregues il·legals, sinó que també podia ser una eina de publicitat molt gran, els culpables: Arctic Monkeys.

Un any més tard quan encara estem degustant el seu primer àlbum, apareix la segona part de l'invent, Favourite Worst Nightmare (Domino-Pias Spain, 2007) es preveu un treball més madur, on però, no hi falten els ritmes desenfrenats ni tots aquells detalls que feien dels primer disc, un dels millors del passat any.

Els nois de Sheffield reconeixen que aquesta vegada no han volgut que les cançons del nou disc estiguessin disponibles per la xarxa, volien experimentar l'acollida d'un totalment nou disc entre els seus fans, i comprovar el nivell de ventes. Malgrat tot, uns dies abans de la seva publicació oficial el 23 d'abril, ja estem en disposició d'oferir-vos-el perquè realment veieu que val la pena tenir-lo als prestatges de l'habitació.

Per comprobar com sonen en directe tots els nous temes, tornarem a tenir l'oportunitat de gaudir del explosiu directe dels Arctic Monkeys aquest estiu al FIB 2007, una nova revàlida després del seu concert el 17 de Març a la sala Razzmatazz d'on la majoria vem sortir convençuts del futur d'aquestes joves promeses.




Arctic Monkeys
Favourite Worst Nightmare
(Domino Pias-Spain, 2007)







Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

God Is an Astronaut

God Is an Astronaut, són un trio de Dublín (Irlanda) format el 2002 pels dos germans Torsten i Niels Kinsella i Lloyd Hanney. Fan un rock experimental, també anomenat post-rock, que recorda a grups com Mogwai, Explosions in the Sky o Sigur Rós.

Van editar el seu primer àlbum l'any 2003 titulat "The End of the Beginning (2003)", que va tenir una molt bona acollida per la crítica, en part gràcies als dos videoclips "The End of the Beginning" i "From Dust to the Beyond" que pels seus missatges antibèl·lics van arribar a les primeres posicions de les llistes MTV. Podeu veure els vídeos a la seva pàgina a Youtube.

El seu segon treball d'estudi va publicar-se el 2005 sota el nom de "All is Violent, All is Bright (2005)" del que destaca el seu single "Fragile". Aquest 2007, i en mig d'una gran expectació, arriba el seu nou treball titulat "Far From Refuge (2007)" que des de fa pocs dies es pot descarregar a través de PayPal a la pàgina web oficial del grup.

Si preferiu escoltar-lo abans de fer la compra, el podeu descarregar a través de l'enllaç que us proporcionem a continuació:





God is An Astronaut
Far From Refuge
2007, Revive Records.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Tarwater, el somriure de l'aranya.

Tarwater, el duo alemany format pels veterans Bernd Jestram i Ronald Lippok, és un dels grans grups dins l'escena post-rock. Amb un currículum discogràfic més que extens, han publicat fins a 6 àlbums d'estudi amb diferents segells, el primer dels quals va ser el "11/6 12/10 (1996, Kitti-Yo)" i el darrer ha estat el "The Needle Was Travelling (2005, Morr Music)".

Així doncs, fa dos anys iniciaven un nou camí de la mà del segell alemany Morr Music, pel qual sentim especial devoció, i la següent parada d'aquesta nova etapa és la publicació del treball titulat "Spider Smile (Morr Music, 2007)", que surtirà a la venda el proper 20 d'abril a Europa, i el 8 de maig a USA.

Si sou amants de l'electrònica més experimental, les melodies suaus i de tant preferiu escoltar i gaudir la música enlloc de ballar-la, no us podeu perdre aquest disc. Podeu descarregar-lo fent click a la portada:

Tarwater
Spider Smile
Morr Music (April 2007).

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.

Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

People Press Play

People Press Play són la nova aposta del segell berlinès Morr Music. Venen de Dinamarca (Copenhagen) i com la majoria d'artistes del segell, fan una electrònica pop que barreja els ritmes dels sintetitzadors amb una veu suau, en aquest cas la veu escollida és la de Sara Savery.

El quartet que forma el grup són 4 artistes que tenen els seus projectes en solitari: Savery (Sara Savery), Dub Tractor (Anders Remmer), Acustic (Jesper Skaaning) i Opiate (Thomas Knak); però que aquest 2007 han decidit unir-se i crear un projecte comú anomenat People Press Play, que es presenta com un gran regal per les nostres oïdes.

A mitjans del mes de juny està previst que es publiqui el seu àlbum debut, però afortunadament la redacció de crewmusiczine ha pogut tenir accés a aquest treball gairebé dos mesos abans, i des d'aquí us el recomanem efusivament.

Podeu descarregar-lo prement al damunt de la portada del disc:



People Press Play
People Press Play
Morr Music (June, 2007).

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Mando Diao

Dos estius després d'aquell FIB 2005, on Mando Diao van demostrar-nos de que eren capaços a sobre dels escenaris de Benicàssim, aquest estiu tornarem a tenir la oportunitat de comprovar com han evolucionat aquests joves suecs, una nova ocasió per tots aquells que ens vem perdre la seva última actuació a Barcelona el passat 17 de Febrer a la Sala Apolo.

Tot i el seu posat xulesc i la seva joventut, aquesta banda ja ens va sorprendre amb els seus dos anteriors àlbums: Bring' Em In(Mute, 2003) i Hurricane Bar(Mute, 2005). Treballs que destacaven per la seva frescor i el rock enganxós que se'n derivava.

En la gira actual ens presenten el que serà el seu tercer disc d'estudi Ode to Ochrasy(Mute, 2006), un treball que ha de servir per confirmar-los com a banda, per deixar de ser un grup revelació per convertir-se en una referència. Serà així? La resposta la teniu clickant la imatge del disc...

Mando Diao
Ode To Ochrasy
(Mute, 2006)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Low - Drums And Guns

Després del gran The Great Destroyer (Subpop, 2005), publicat aqui per sinnamon i molt aclamat per la crítica, el nou treball dels nord-americans LOW era un dels més esperats d'aquest 2007.

El grup format el 1993 a Duluth i que conta aquest com el seu 10 disc d'estudi, sempre s'ha definit com a grup de rock-folk. En el seu anterior treball, però, hi va haver un canvi cla en la seva música sense renunciar mai als orgiens, es parlava com a causa el canvi de segell cap a Subpop. I una de les expectatives més grans pel nou disc era veure si seguien aquesta tendència, o retornaven als principis.

Deixarem que cadascú el jutgi per ell mateix... senyors: Low - Drums and Guns (subpop, 2007).

LOW

Drums and guns

(Subpop, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The National

Avui és un gran dia.

Després d'esperar moltes setmanes ens ha caigut a les mans el nou treball de The National titulat "Boxer (2007)". Pels que no us soni aquest grup, us podem dir que són una de les bandes de indie rock americà més important dels últims anys, i que han publicat tres àlbums des del 2001. El seu últim treball d'estudi anomenat "Alligator (2005)" va ser escollit un dels millors àlbums de l'any 2005 per la prestigiosa revista Planet Sound i per altres publicacions especialitzades . Un dels seus principals temes va ser "Mr. November" que segur que heu ballat a les vostre sales de ball preferides darrerament...

L'àlbum que ens ocupa avui, està previst que surti a la venda el proper 22 de maig (si si, gairebé falten dos mesos encara) i les expectatives creades al seu voltant són molt fortes, ja que caldrà veure si està al nivell del seu predecessor.

Pel que hem pogut escoltar, el single "Fake Empire", tocat màgicament per la veu de Matt Berninger i la bateria de Bryan Devendorf fa pensar que efectivament l'àlbum estarà a l'altura.

Us deixem l'enllaç a l'àlbum en descàrrega directe perquè jutgeu vosaltres mateixos:

The National
Boxer
Beggars Banquet, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Calla - Strength in numbers

Aquesta nit tenim la primícia de Calla, ja hem pogut escoltar el seu nou àlbum, el cinquè de la formació i l’oferim per què pugueu jutjar-lo vosaltres mateixos.

Calla és un trio de New York format per Aurelio Valle, Wayne B. Magruder i Peter Gannon. Neixen l’any 1997 a Brooklyn tocant el rock característic de la ciutat i la crítica els pronostica com a grup revelació a la estela de Radiohead. Sub Rosa edita el seu primer disc, "Calla (1998)", l’any 1998 entre Austin i New York i a partir d’aquí la banda es fixarà a la City per seguir creixent. Publiquen el segon àlbum "Scavengers (Young God Records/2001)" i aconsegueixen assentar-se dins la escena musical. Continuen amb el "Televise (Arena Rock Recordings/2003)" i el posterior "Collisions (Beggars Banquet/2005)" àlbum pel qual van rebre diverses nominacions per diferents premis.

Després del seu pas, amb no gaire fortuna pel FIB 2006, caldrà esperar que s'anunciin les dates del seu pròxim tour per veure si són capaços d'oferir-nos un directe millor que en aquella ocasió, que per molts motius, entre ells, l'horari, no van acabar de convencen's.

Aquest últim àlbum representa un resum de tots els registres pels quals ha passat la banda i engloba els sentiments expressats en els anteriors discs. Amb el seu so del baix contundent i la guitarra intangible "Strenght in Numbers (2007)" creiem que no fallarà als fidels seguidors de la banda i enganxarà als que no la coneguin.

Calla - Strength in numbers
1. Sanctify
2. Defenses down
3. Sylvia's song
4. Sleep in splendor
5. Rise
6. Stand paralyzed
7. Bronson
8. Malo
9. Malicious manner
10. A sure shot
11. Le gusta el fuego
12. Simone
13. Dancers in the dust




Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Bright Eyes, segona part.

Si bé fa uns dies (veure noticia anterior) us proposàvem el nou EP de Bright Eyes a l'espera de la publicació del seu nou treball "Cassadaga (2007)" prevista pel 10 d'abril, avui us oferim en primícia aquest àlbum tant esperat. És la continuació de l'anterior disc d'estudi "I'm awake, it's morning (2005)", molt aclamat per la crítica i caldrà veure si aquest darrer treball es manté al nivell del seu predecessor.

Després de la confirmació farà cosa d'un mes de la seva assistència al FIB 2007, és un bon moment per escoltar les noves propostes que ens arriben des de Nebraska, de la mà del magnífic compositor Connor Oberst. És si més no, una bona manera de començar a escalfar motors per l'esperada edició del festival de Benicàssim.

Pel que hem pogut escoltar d'aquest nou àlbum, destaca com sempre, la dolça veu de Connor amb les suaus melodies que en aquest treball estan acompanyades per la col·laboració d'artistes com M. Ward i Janet Weiss.

Un àlbum que difícilment pot desagradar a ningú, i que des d'aquí us volem recomanar. Podeu descarregar l'àlbum fent click a la portada:

Bright Eyes
Cassadaga
Saddle Creek, 2007.








Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Dinosaur Jr.

A dia de 28 de març de 2007 ens ha arribat una molt bona noticia a la redacció de crewmusiczine, després de l'actuació la passada edició del festival Primavera Sound 2006 a Barcelona, tornarem a tenir la oportunitat de veure en directe a una mítica banda: Dinosaur Jr. Aquesta vegada, com fa 2 estius, actuant al FIB.

Aquesta cop, el motiu de la seva actuació serà la gira originada pel nou àlbum d'aquest 2007 i que avui us volem oferir en primícia. "Beyond (2007)" un àlbum on el trio nord-americà ens torna a fer una demostració del que és el rock-noise, i del perquè tenen la fama d'instigadors d'aquest tipus de música durant les dècades dels 80 i 90.

Ara el que ens falta serà comprovar si segueixen tant en forma com fa 2 anys en aquell mític concert a Benicàssim. Passen els anys per ells, però la seva música es manté forta, i cal comprovar si el seu directe també ho fa. És en definitiva, un dels dinousares (i valgui l'expressió) que sempre ve de gust veure i escoltar.

Dinosaur Jr.
Beyond
(Play it again Sam, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

LCD Soundsystem

Després de la gran actuació el passat dilluns 26 a la Sala Razzmatazz de Barcelona, la banda de James Murphy ens presenta el seu nou àlbum d'estudi "Sound of Silver (2007)".

Un àlbum carregat de ritmes electrònics, barrejats amb tocs punk i rock, en el que destaquen temes com "Us vs Them" i "North American Scum" que segueixen l'estela dels hits "Yeah" i "Tribulations". També cal fer menció al tema "New York I Love You", un homenatge que l'artista de New Jersey fa a la seva ciutat d'adopció.

Publicat fa només dues setmanes, avui us oferim en descàrrega directe un àlbum pels amants de l'electrònica que de ben segur en sentirem a parlar.



Sound of Silver (2007)

1. "Get Innocuous!"
2. "Time to Get Away"
3. "North American Scum"
4. "Someone Great"
5. "All My Friends"
6. "Us v Them"
7. "Watch the Tapes"
8. "Sound of Silver"
9. "New York, I Love You"




Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Last Days Of April

No paren els ritmes del nord d'Europa. Avui canviem els baixos i tendres ritmes islandics per anar-nose'n cap a Suècia, un altre pais emergent des del qual estan arribant molt bones propostes els ultims mesos, una d'elles, la que avui us presentem: Last Days Of April.

Aquesta banda té els seus origens el 1998, quan van crear Rainmaker, un debut molt prometedor, caracteritzat per la seva agressivitat. Amb els anys han anat madurant la seva música portant-la cap a un pop més barroc, una clara mostra és un dels seus millors discs Angel Youth (Bad Taste, 2000).

El seu ultim treball Might As Well Live (Bad Taste, 2007) no es desvia d'aquest pop, potser una mica més de guitarra, o una mica menys de veu, manté l'essència però no acaba de dir-nos si el got esta mig ple, o mig buit, vosaltres mateixos...

Last Days of April
Might As Well Live
(Bad Taste, 2007)






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Babyshambles - B Sides

Avui recuperem un àlbum de cares B que van editar Babyshambles el 2006. Babyshambles és una banda formada l’any 2003 per Drew McConnell, Mick Whitnall, Adam Ficek i Peter Doherty. El grup va sortir amb el single Killamangiro que va arribar fins a dalt de tot de les llistes angleses i poc després, el 2005, editaven el seu primer àlbum de llarga durada "Down in Albion (2005)" amb Fuck Forever com a single.

La banda que ha estat sempre influenciada pels escàndols protagonitzats pel seu cantant i compositor Pete Doherty. Els problemes, els concerts anul·lats i tota la polèmica que acompanya al excantat de The Libertines no pot enfosquir el seu rock fresc i intel·ligent que ha suportat tot tipus de crítica.

Pete Doherty és un màrtir del rock, que mai sabrem si el rock l'ha convertit en el famós personatge que és, o si l'excèntric artista que és l'ha fet famós en el rock...

Babyshambles - B Sides

1. The man who came to stay
2. East of eden
3. Albion (single version)
4. Babyshambles
5. Blackboy lane
6. Monkey casino
7. Do you know me
8. Clementine
9. Why did you break my heart/piracy




Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Seabear

Morr Music és un d'aquells segells que realment ens encanta, la selecció d'artistes que fan és exquisita, des d'un pop electrònic tranquil, fins a una banda de pop folk amb unes veus increïbles. Exemples de bandes en són grups com Ms. John Soda, The Go Find, Múm o Masha Qrella, i també és el cas del grup del que us volem parlar avui.

Seabear és una banda islandesa, que a partir de guitarres acústiques, sons fins de piano i una magnifica combinació de veus, ens presenta el seu disc The Ghost That Carried Us Away (2007), un treball intimista, i reconfortant. El recomanem especialment per moments tranquils, per pensar, per llegir, per relaxar-se...

Un molt bon disc que us oferim en primícia:

Seabear
The Ghost That Carried Us Away
(Morr Music, 2007)

1. Good Morning Scarecrow
2. Cat Piano
3. Libraries
4. Hospital Bed
5. Hands Remember
6. I Sing I Swim
7. Owl Walz
8. Arms
9. Sailors Blue
10. Lost Watch
11. Summer Bird Diamonds
12. Seashell

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Client

Client, el grup format l'any 2002 inicialment per Kate Holmes i Sarah Blackwood va treure el seu àlbum homònim l'any 2003, però no va ser fins l'any següent amb la publicació del disc "City (2004)" que van donar-se a conèixer mundialment, en part gràcies al single "Radio".

Posteriorment, l'any 2005 Emily Mann va entrar al grup i va participar com a baixista en la gira del grup, de la que van editar un àlbum en directe titulat "Live in Porto (2006)".

Aquest 2007 ens arriba la nova proposta d'aquest grup d'electrònica que ha participat en diverses gires al costat de Depeche Mode que molts descriuen com una barreja entre Pet Shop Boys i The Human League. El disc titulat "Heartland (2007)" sortirà a la venda el proper 10 d'abril. Destaquem els dos singles de l'àlbum publicats a principis del present any "Zerox Machine" i "Drive".

Com de costum, us presentem en primícia el darrer àlbum de la banda anglesa:



Client
Heartland

Metropolis Records, 2007.









Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Panda Bear

El post-pop experimental és un gènere que mai ha deixat d'interessar-nos. Nombrosos grups ens ofereixen aquest tipus de música, Liars, Animal collective, ... són capaços d'entregar-nos sempre aquestes peces que costen d'empassar al començament, per anar-se paint cada vegada més bé, i acabar assentant com un autèntic plaer per a l'oïda.

Noah Lennox, integrant de la formació Animal Collective, i establert en el seu projecte en solitari com a Panda Bear, és un dels màxims exponents d'aquest gènere. En el seu últim treball que avui us oferim en primícia, Person Pitch (Paw Tracks/Discmedi, 2007), podem trobar-hi tot el que un disc d'aquestes característiques exigeix: ritmes electrònics que es barregen amb altres d'acústics, temes curts que conviuen amb altres de llargs (12'), en fi, una obra digne de ser escoltada per tots els amants d'aquest tipus de música.

Panda Bear - Person Pitch

1- Bro's
2- I'm Not
3- Carrots
4- Take Pills
5- Good Girl
6- Search for Delicious

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Rolling Stones

Arribem a final de setmana, és l'hora dels grans!

Ha estat aquesta una setmana mogudeta pel tema de la música, nous concerts, noves confirmacions als festivals, nous discos... Per damunt de tot, per això, cal destacar una noticia que sobresurt: Els Rolling visitaran el nostre país.

Mick Jagger ha anunciat aquesta setmana els detalls de la gira europea que els portarà a 27 ciutats entre el 5 de juny i el 21 d'agost. En el nostre cas, els podrem gaudir a Barcelona el dia 21 de Juny a l'estadi olímpic de Montjuic, el preu i els punts de venta encara s'han de concretar.

Altres dates a llocs propers de concerts dels rolling:

16 de Juny Paris
18 de Juny Lió
23 de Juny Donostia
25 de Juny Lisboa
28 de Juny Madrid
30 de Juny El Ejido

Mentrestant per anar fent boca us oferim una col·lecció de les millors cançons d'aquesta gran banda, que porta molts anys a dalt dels escenàris i que no deixa de sorprendrens. El disc The Best Of The Rolling Stones - Jump Back (71-93) reuneix només 18 de les millors cançons dels rolling, un disc que us el recomanem especialment.

A més a més us oferim l'enllaç bittorrent de un altre gran disc: Forty Licks que no l'hem pogut trobar en descàrrega directe.

The Rolling Stones - Forty Licks




The Rolling Stones
Jump Back
The best of 1971 - 1993







Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

65daysofstatic, post-rock anglès.

65daysofstatic segurament no us digui res com a grup, i la veritat és que a nosaltres fins fa ben poc tampoc. Formada l'any 2001 a Sheffield (Anglaterra) es defineixen com una banda de post-rock instrumental, amb un clar predomini de la guitarra i la bateria. Gairebé cap dels membres inicials estan actualment a la banda, però aquests alts i baixos no els han afectat, i segueixen amb el mateix esperit que a l'inici de la seva trajectòria.

Van treure el seu àlbum debut l'any 2004 sota el nom de "The Fall of Math (2004)" que va tenir molt bona acollida per part de la crítica. El va seguir l'any 2005 la publicació del disc "One Time for All Time (2005)" i el proper més d'abril publiquen el seu darrer treball anomenat "The Destruction of Small Ideas (2007)".

Si sou amants del rock més experimental de ben segur us agradaran 65daysofstatic.

65daysofstatic
The Fall Of Math
Monotreme, 2004.

65daysofstatic
One Time for All Time
Monotreme, 2005.











65daysofstatic
The Destruction of Small Ideas
Monotreme, 2007.






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Destroyer

Si fa pocs dies us parlavem del super-grup canadenc The New Pornographers, avui ems referim a un dels seus components, aquesta vegada, en la seva aventura en solitari.

Dan Bejar és doncs uns dels compositors més prolifics i en alça del indie canadenc, país des del qual ens estan venint la majoria de bones propostes musicals darrerament.

Una carrera llarga precedeixen el seu últim treball Destroyer - Destroyer's Rubies (Acuarela, 2006), on es reuneix la millor part del compositor de Vancouver, bones lletres, ritmes encantadors i un "nose-que" que et fa enganxar-te a aquest cantant. Després de més de 10 anys i 7 llarga-durada, Dan ens demostra que està en forma i que encara té molt a oferir-nos. I nosaltres li diem: Gràcies!

Destroyer
Destroyer's Rubies
(Acuarela, 2006)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Bright Eyes... esperant el succés

Parlar de Conor Oberst sempre és un plaer, la majoria de vegades és sinònim de bones noticies, i aquesta, una vegada més, no n'és una diferència.

Diuen que se'ns ha fet gran, la maduració moltes vegades és un bé molt preuat pels artistes, també és nota en els acords i les lletres del nou disc Cassadaga (Saddle creek- Universal, 2007), un disc que malauradament encara no us podem oferir. La continuació del molt aplaudit I'm Awake, It's Morning (Saddle Creek, 2005), una continuació molt esperada per tots els seus fans, que també hauran de continuar esperant per gaudir d'un directe a les nostres contrades.

Tot i així ús deixem amb el Ep d'avançament d'aquest disc, el titulat Four winds (Saddle creek, 2007), on podem trobar el que serà el nou single, de mateix titol. Un gran curta durada que repassa el que és Bright Eyes, melodies "happy's", combinades amb la calma de la veu d'en Conor; un repas al pop més pur, un gust per qualsevol oïda.

Bright Eyes
Four Winds
(Saddle Creek, 2007)

1. Four Winds
2. Reinvent The Wheel
3. Smoke Without Fire
4. Stray Dog Freedom
5. Cartoon Blues
6. Tourist Trap




Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Blonde Redhead

Blonde Redhead no és una banda nova. Van treure el seu primer treball l'any 1995 i amb el que avui us presentem ja són 9 els discs que hem pogut gaudir.

Definits com un punk-hardcore, a nosaltres ens agrada més classificar-los com a una banda de rock noise capaç de transmetre gran silencis en alguns temes més calmats.

El nou àlbum, a la venta el 10 d'abril a EEUU i el 23 a Europa, que ús l'oferim avui en primícia en un enllaç directe, els portarà de gira per Nord-Amèrica i Europa, les dates del tour europeu no estan confirmades i per tant no podem saber si vindran a visitar-nos. Mentrestant ens quedem amb el nou disc per anar fent boca.

Blonde Redhead

23 (4AD, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Au Revoir Simone

Au Revoir Simone, és el nom del grup de Brooklin format l'any 2003 per Erika Foster, Annie Hart i Heather d'Angelo. Aquestes tres noies, que es van conèixer per casualitat en un tren tornant a Nova York, van prendre el nom artístic de la pel·lícula de Tim Burton "Pee-Wee’s Big Adventure".

Amb aquest curiós nom, i només amb l'ajut de tres teclats, una caixa de ritmes i unes dolces veus s'han convertit en la nova sensació de l'indie pop americà i ja hi ha qui les compara amb The Postal Service, en la seva versió femenina.

Van treure el seu àlbum debut l'any 2005 sota el nom "Verses of Comfort, Assurance & Salvation (2005)" i fa només dues setmanes han editat el seu nou treball que porta per títol The Bird of Music (2007)".

A finals de l'any passat, van acompanyar amb la seva música al controvertit director de cinema i ocasional escriptor, David Lynch, en la presentació del seu últim llibre "Catching the Big Fish".

Tot i que fora del territori nord-americà no se n'ha sentit a parlar massa d'aquest trio femení, us podem assegurar que val la pena dedicar uns minuts del vostre temps a escoltar les seves cançons, senzilles i tendres.

Verses Of Comfort, Assurance & Salvation
Mosshi Mosshi, 2005.











The Bird Of Music
Mosshi Mosshi, 2007.






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

At swim two birds ... The montgolfier brothers

Quan parlem de Roger Quigley, ens referim a una llarga trajectoria.

En motiu del seu nou disc At Swim Two Birds - Returning To The Scene Of Crime (Green Ufos, 2007), i de la seva imminent visita a la península, fem avui aquest article, on us oferim, a més a més d'aquest últim disc, un petit repàs a la seva trajectoria, des de The Montgolfier Brothers, fins a l'actualitat, oferint-vos els seus treballs més importants.

El cantautor, que s'autodefineix com una música fatalista, romàntica i obsessiva, ens ofereix en aquest últim treball una part molt privada d'ell mateix, un conjunt de temes que basats en el so de la seva guitarra i acompanyats per una veu inconfusible recorren uns sentiments molt dispars.

Gaudir-lo aquí no serà cosa fàcil, però els que tinguin la sort d'assistir al South Pop Festival els propers dies 28,29,30 i 31 de Març a Sevilla, que no es deixin escapar una actuació d'aquestes característiques.

Aquí teniu doncs, un repàs a la seva música:

At Swim Two Birds

Returning To The Scene Of Crime (2007)

The Montgolfier Brothers

All My Bad Thoughts (2005)

The Montgolfier Brothers

The World Is Flat (2002)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The New Pornographers

Avui volem començar el dia fent un repàs a una de les bandes indie més destacades dels últims temps, The New Pornographers, que amb els seus ritmes enganxosos i melodies perfectes són considerats per molts un dels millors grup de pop del món.

Originaris de Canadà, des del 1997 han editat tres àlbums d'estudi i un àlbum d'un directe, que s'ha convertit en una peça de col·leccionista ja que només els seus fans més fidels l'han pogut aconseguir en algun dels seus concerts. Algunes copies s'han venut a través de la web oficial del grup, però només cal fer una ullada als fòrums per veure que està més que sol·licitat.

En els propers mesos, la banda canadenca espera treure el seu quart àlbum d'estudi, però mentre no ho fa, us deixem un recull d'enllaços amb la discografia del grup.

No cal dir, que quan el disc surti a la llum, sereu els primers en saber-ho :)

Esperem que us agradin tant o més que a nosaltres!

The New Pornographers
Mass Romantic
Matador Records, 2002





The New Pornographers
Electric Version
Matador Records, 2003






The New Pornographers
Twin Cinema
Matador Records, 2005






The New Pornographers
LIVE!
Matador Records, 2006

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.

Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Black Rebel Motorcycle Club!

BRMC, l'acrònim de Black Rebel Motorcycle Club, grup originari de San Francisco que actualment resideix a Los Ángeles, edita el proper mes de maig el seu quart àlbum anomenat "Baby 81 (2007)".

Després dels aclamats "B.R.M.C (2001)", "Take Them On, On Your Own (2003)" i "Howl (2005)" arriba ara un disc ple d'energia a base de punk-rock que s'allunya del seu últim treball i que recorda als inicis de la banda.

El proper16 d'abril sortirà a la venda el single "Weapon Of Choice" i dues setmanes més tard podreu trobar el disc a les vostres tendes de discs habituals. En els darrers dies s'han començat a sentir els rumors d'una possible gira pel nostre país de la banda americana, de moment fins al mes de juny estaran actuant als Estats Units. Mentre no es confirmen aquests rumors i no arriba el disc, podeu gaudir de l'àlbum a través de l'enllaç que us oferim en primícia:

BRMC - Baby 81

1. Took Out a Loan
2. Berlin
3. Weapon of Choice
4. Window
5. Cold Wind
6. Not What You Wanted
7. 666 Conducer
8. All You Do Is Talk
9. Lien on Your Dreams
10. Need Some Air
11. Killing the Light
12. American X
13. Am I Only

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.

Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Kelly Jones, en solitari.

Kelly Jones, líder i cantant de la banda Stereophonics va decidir a principis d'any iniciar la seva carrera en solitari. En només dos dies l'artista gal·lès, va gravar les peces que composen l'àlbum, totes amb noms propis femenins. Segons paraules de l'artista a la seva web, el disc "Only The Names Have Been Changed (2007)" és una creació espontània, fosca i melancòlica i només estarà disponible en edició limitada en DVD per als més fidels seguidors, o a la tenda online iTunes.

Per als que us hàgiu quedat sense l'àlbum, aquí us deixem l'enllaç de descàrrega directe:

1.Suzy
2.Rosie
3.Liberty
4.Katie
5.Violet
6.Jayne
7.Misty
8.Emily
9.Jean
10.Summer

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.

Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Voxtrot, indie from North America

Un dels llarga-durada més esperats pels seguidors del indie Nord-americà és el de Voxtrot, que després de 3 EP editen per fi el seu primer treball complert.

Tot i que probablement no arribi a editar-se aquest disc a Catalunya o a l'estat espanyol, i ens sigui un grup desconegut fins al moment, la banda de Texas és ja famosa al Regne Unit i als Estats units.

Anem a veure si el disc dóna de si l'esperat, i desitjem poder gaudir-los alguna vegada en directe, ni que sigui en alguns dels festivals que és fan a l'estiu.

Voxtrot - Voxtrot (2007)

01. Introduction

02. Kid Gloves

03. Ghost

04. Stephen

05. Firecracker

06. Brother In Conflict

07. Easy

08. Future Pt. 1

09. Every Day

10. Real Life Version

11. Blood Red Blood

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.

Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Velvet Underground

Avui en dia, parlar de The Velvet Underground no és sinònim de descobrir res nou. No és la nostra intenció donar a conèixer res que vosaltres ja sabeu, la nostra és retre homenatge a aquesta famosa banda de Nova York, de la que tots nosaltres en portem una mica a dins.

El disc que us oferim el dia d'avui és un "the best of" que creiem que tots els amants de la bona música han de tenir a casa seva. Així doncs, l'album: The best of The Velvet Underground:Words and Music of Lou Reed, és una col·lecció d'excepció, un repàs a una trajectòria magnifica, i un honor per nosaltres poder-vos-la oferir.

Avui en dia voler rememorar un directe de la banda es sinònim d'intentar enganxar un concert de Lou Reed o de John Cale, que han seguit amb les seves carreres en solitari.

The best of The Velvet Underground:Words and Music of Lou Reed



1 I'm Waiting For The Man (4:47)
2 Femme Fatale (2:38)
3 Run Run Run (4:21)
4 Heroin (7:11)
5 All Tomorrow's Parties (5:59)
6 I'll Be Your Mirror (2:10)
7 White Light / White Heat (2:48)
8 Stephanie Says (2:50)
9 What Goes On (4:53)
10 Beginning To See The Light (4:40)
11 Pale Blue Eyes (5:41)
12 I Can't Stand It (3:24)
13 Lisa Says (2:57)
14 Sweet Jane (3:16)
15 Rock And Roll (4:37)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Richmond Fontaine

Despres de l'actuació del passat 10 de Març a la sala [2] del apolo de Barcelona on el grup de Portland va venir a presentar-nos el seu últim treball Thirteen cities(El Cortez/Decor,2007), no ens quedava més remei que donar unes linies a aquest fantastic grup de folk americà.

Particularment vaig coneixer Richmond Fontaine fa 3 anys quan van anar a la sala el Sol de Madrid a presentar, l'aleshores ultim disc Post to Wire(El cortez, 2004), una actuació que va ser retransmesa per radio3, i que va cautivar-me totalment. Desde aleshores el grup americà ha publicat un altre disc The Figerald(Union,2005), molt ben rebut per la crítica.

El motiu d'aquest article, l'últim disc, ens proposa un recorregut per 13 ciutats diferents, sense voler competir en cap cas amb Sufjan Stevens, Thirteen Cities ens acompanya per descobrir el més profund de cadascuna d'aquestes ciutats. Aquesta tarda us l'oferim en una descarrega directe.

Richmond Fontaine - Thirteen Cities

1. Intro / The Border
2. Moving Back Home #2
3. £87 And A Conscience That Gets Worse The Longer I Go
4. I Fell Into Painting Houses In Phoenix, Arizona
5. El Tiradito
6. A Ghost I Became
7. Westward Ho
8. St Ides, Parked Cars, And Other People's Homes
9. The Kid From Belmont Street
10. Capsized
11. Ballad Of Dan Fanta
12. The Disapperance Of Ray Norton
13. Four Walls
14. Lost In This World

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

You Say Party! We Say Die!

You Say Party! We Say Die! és el nom d'un grup canadenc creat a finals del 2003 per Stephen O'Shea i Krista Loewen. Amb la intenció de passar un hivern diferent a la resta, van començar a tocar en un garatge juntament amb dos amics i una amiga, i a principis del 2004 van fer el seu primer concert en directe. Poc després van editar el seu primer EP "Dankswad (2004)" en que barrejaven sons punk amb ritmes dance.

Al 2005 van començar una gira per Canadà, i al veure l'èxit que tenien les seves actuacions, van decidir treure al setembre el seu primer àlbum "Hit The Floor! (2005)" que va tenir molt bona acollida entre la crítica.

Ara, al 2007, i després d'unes negociacions amb el segell Paper Bag Records editen el seu darrer àlbum titulat "Lose All Time (2007)" que veurà la llum el 20 de març.

Us deixem un enllaç perquè escolteu aquest peculiar grup, que barreja l'energia del punk amb ritmes molt ballables que segons la crítica, recorda en molts moments a "The Acarde Fire".

You Say Party We Say Die - Lose All Time

1. Five Year Plan
2. Downtown Mayors Goodnight
3. Opportunity
4. Teenage Hit Wonder
5. Monster
6. Like I Give A Care
7. Poison
8. Moon
9. Giant Hands
10. Dancefloor Destroyer
11. You're Almost There
12. Quiet World



Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Pinker Tones

Avui volem retre homenatge a una banda d'aquí, de Barcelona.

El destí va voler que Mister Furia i Professor Manso es retrobessin l'estiu del 2001 al barri del Poble Nou, i decidissin unir-se i crear The Pinker Tones.

Van iniciar la seva carrera com a grup amb la producció d'una banda sonora, i poc després van editar el seu primer àlbum "Pink Connection (2003)" que per diferències d'opinions amb la discogràfica local finalment decideixen editar amb un segell anglès sota el nom de "The BCN Connection (2003)". Aquest àlbum debut els anima a seguir treballant, i després d'editar alguna altre banda sonora i produccions per grups espanyols, a finals del 2005 treuen el seu segon àlbum titulat "The Million Color Revolution (2005)". Aquest segon àlbum, editat pel segell Pinkerland Records els portarà de gira per més de 40 països arreu del món entre ells França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Japó, Korea, els Estats Units, Canadà, Puerto Rico, Argentina, Uruguay, Xile, Colòmbia i Veneçuela.

Des d'aquí doncs, us convidem a descobrir aquest grup que barreja el reggae, el pop, el hip hop, l'electrònica i molts estils més, i que a més són catalans!

The BCN Connection















The Million Color Revolution














Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Wilco ...

Una de les actuacions més esperades de la propera edició del festival Primavera Sound és la dels americans Wilco. El grup encapçalat per Jeff Tweedy format el 1995, ja fa molts anys que és una banda de referència dins el panorama indie internacional.

Un dels millors directes del moment i el nou disc "Sky Blue Sky (2007)" són els avals suficients per a l'assistència quasi obligatòria a aquest esdeveniment del proper 2 de juny.

Aquest nou disc, que es publicarà el 15 de maig, us l'oferim en primícia en un enllaç directe:

Wilco - Sky Blue Sky:


01 Either Way
02 You Are My Face
03 Impossible Germany
04 Sky Blue Sky
05 Side With the Seeds
06 Shake It Off
07 Please Be Patient With Me
08 Hate It Here
09 Leave Me (Like You Found Me)
10 Walken
11 What Light
12 On and On and On


Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Placebo - Covers [2007]

La banda de Brian Molko, segons anuncien a la seva pàgina web acaben de treure un nou àlbum de versions titulat "Covers (2007)", disponible exclusivament a través de la tenda online iTunes.

L'edició de l'àlbum coincideix amb un tour que la banda està fent aquest més de març per Londres, i que continuarà a l'abril a Estats Units i Canadà.

El disc, és un recull de deu versions que Placebo ha fet al llarg de la seva carrera, i que ja van editar al 2003 en la versió especial i limitada de l'àlbum "Sleeping With Ghosts (2003)".

Aquí us deixem amb la llista de temes de l'àlbum i l'enllaç:

01 Running Up That Hill (Kate Bush)
02 Where Is My Mind (Pixies)
03 Bigmouth Strikes Again (The Smith)
04 Johnny and Mary (Robert Palmer)
05 20th Century Boy (T-Rex)
06 The Ballad of Melody Nelson (Gainsbourg)
07 Holocaust (Alex Chilton)
08 I Feel You (Depeche Mode)
09 Daddy Cool (Boney M)
10 Jackie (Sinead O'Connor)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.

Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Gruff Rhys - Candylion

Gruff Rhys, cantant de Super Furry Animals, treu un nou disc en solitari. El disc l’edita Rough Trade amb el nom de Candylion i va sortir a la venda a Anglaterra el 29 de Gener i a Estats Units el 7 de Març.

Aquest disc és fruit de la constant necessitat de l’artista de crear. Com ja va passar en el seu primer disc en solitari “Yr Atal Genhedlaeth”, Rhys es va presentar a l’estudi del seu productor amb un munt de temes nous sota el braç i com que s’allunyaven una mica del so de Super Furry, van decidir publicar-lo en solitari.

El disc es composa de 12 cançons de veu i guitarra acústica, i com el propi Rhys explica, amb un so inspirat en la era Pshico Candy de The Jesus and Mary Chain i la vella música gal·lesa que escoltaven els seus pares als anys 60 i 70.

Gruff Rhys segueix amb Super Furry Animals preparant un nou disc i una gira. El dia 21 de març presentarà el disc en solitari a un showcase especial a Barcelona

Aquí us deixem l'enllaç per descarregar el disc.

Tracklist:
01. This Is Just The Beginning
02. Candylion
03. The Court Of King Arthur
04. Lonsome Words
05. Cycle Of Violence
06. Painting People Blue
07. Beacon In The Darkness
08. Con Carino
09. Gyrru Gyrru Gyrru
10. Now The Feeling Is Gone
11. Ffrwydriad Yn
12. Skylon!




Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.

Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Get Cape. Wear Cape. Fly

Sam Duckworth esdevé, amb només 20 anys, com el nou cantautor de cançó protesta del moment.
Armat amb la seva guitarra i el seu inseparable portàtil és capaç de donar-nos lliçons amb frases com: "No deixis que la gent et faci creure que perquè ets jove ets inútil".

Valorat molt afusivament per la crítica, i molt aplaudit pels seus seguidors més incondicionals, el seu últim disc: "The Chronicles Of A Bohemian Teenager", és un reflex d'aquesta paradoxa, que us el oferim en una descarrega directe:

Get Cape. Wear Cape. Fly:

The Chronicles Of A Bohemian Teenager

1. Once More With Feeling
2. Oak Tree
3. The Chronicles
4. I Spy
5. Lighthouse Keeper
6. War Of The Worlds
7. Get Cape Wear Cape Fly
8. Glass Houses
9. Whitewash Is Brainwash
10. Call Me Ishmael
11. If I Had A Pound For (...)
12. The Chronicles




Esperem que el disfruteu...

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Benni Hemm Hemm - Kajak

Benni Hemm Hemm eren fins fa pocs dies uns desconeguts per mi, però una de les visites habituals a la pàgina del segell MorrMusic em va fer descobrir aquest gran grup.

Procedents d'Islàndia, el grup està format per més de 15 artistes (segons la seva pàgina web són 17 actualment) i com els seus compatriotes Sigur Rós, fan una música experimental, agradable i amb un punt de rock que no deixa indiferent.

El mes de gener passat van treure el que era el seu segon àlbum, titulat "Kajak (2007)" que precedia al disc debut titulat "Benni Hemm Hemm (2006)".

Aquí us deixem l'enllaç al últim disc:

Kajak:
1 Skvavars
2 Brekkan
3 Snjórljóssnjór
4 Sorgartár
5 Sóláheyhóla
6 Regngalsinn
7 Stoffer
8 Abbastúfur
9 Aldrei
10 Sex Eða Sjö
11 Mónakó
12 Ég A Bát
13 Egísa




Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Iggy Pop & The Stooges!

Iggy Pop i el seu grup The Stooges, estaran aquest juliol a Benicàssim presentant el seu últim àlbum: "The Weirdness (2007)".

Poca cosa podem dir que no sapigueu d'aquesta mítica banda dels finals dels 60 i principis dels 70 que va tenir una gran influència en tot el moviment punk. A l'any 1974, Iggy Pop va iniciar la seva carrera en solitari, plena d'alts i baixos. L'any 2003, 30 anys després de la seva separació com a grup, i per sorpresa de molts The Stooges es van tornar a reunir i van començar una gira mundial que encara dura.

Com la seva discografia és més que extensa, hem volgut fer una petita selecció de discs: per una banda, l'àlbum "The Weirdness (2007)" que ens vindran a presentar a Benicàssim, i per altre el "Nude and Rude: The Best Of Iggy Pop (1996)" que recull els grans clàssics de l'artista de Michigan.




The Weirdness:










Nude and Rude:

Deerhoof, pop inclassificable

El proper 24 d'abril visitaran la sala [2] del apolo un dels grups nord-americans més de moda del moment. Deerhoof és sinònim de indie, és sinònim de noise, però a ells els agrada definir-se com una banda pop, perquè el pop és indefinible i ampli, classificablement inclassificable.

La gira del seu ultim disc "Friend Oportunity" (Kill Rock Stars - Housto party, 2007) els durà a la nostra ciutat, per això hem decidit fer un petit homenatge a la banda de San Francisco, compartint amb els nostres lectors 3 dels seus 9 treballs:

Milk Man (Kill Rock Stars, 2004)

Podeu descarregar-lo aquí:





The Runners Four (Kill Rock Stars, 2005)

Podeu descarregar-lo aquí:






Friend Opportunity (Kill Rock Stars, 2007)

Podeu descarregar-lo aquí:





Esperem retrobar-nos amb tots al concert del proper abril...

Electric President i Radical Face

Ben Cooper és la meitat de Electric President, una de les noves cares del pop electrònic que ens proposen els alemanys de Morr Music, l'altre meitat és Alex Kane. Tots dos, originaris de Florida van treure a principis del 2006 el seu primer disc "Electric President", i segons paraules de Rockdelux "les seves cançons sonen des de la primera vegada com a clàssics moderns, un debut brillant, que guanya en addicció i ressonància, en cada nova exploració".

Paral·lelament a aquest treball conjunt, Ben Cooper, es llença ara en solitari sota el nom de Radical Face en un projecte més folk i amb sons més minimalistes. Aquest mes de març, es publica el seu primer àlbum titulat "Ghost" que mereix ser escoltat amb tranquil·litat.

Aquí us deixem els dos àlbums.

Electric President:
1 Good Morning, Hypocrate
2 Insomnia
3 Ten Thousand Lines
4 Grand Machine No. 12
5 Hum
6 Snow On Dead Neighborhoods
7 Some Crab About The Future
8 Metal Fingers
9 We Were Never Build To Last
10 Farewell


Ghost:
1 Asleep on a Train
2 Welcome Home, Son
3 Let the River In
4 Glory
5 The Strangest Things
6 Wrapped in Piano Strings
7 Along the Road
8 Haunted
9 Winter is Coming
10 Sleepwalking
11 Homesick

The Go Find!

The Go Find és el nom artístic de Dieter Sermeus, un músic belga que va iniciar la seva carrera musical en solitari, després d'alguna col·laboració amb el grup Styrofoam, amb la publicació l'any 2004 de l'àlbum "Miami" dins del segell berlinès MorrMusic.

Aquest 2007 arriba el seu nou treball anomenat "Stars On The Wall" carregat de suaus ritmes electrònics imprescindibles per als amants de la música senzilla.

Aquí us deixem enllaços als dos àlbums:


Miami:
01. Over the Edge
02. Summer Guest
03. City Dreamer
04. What I Want
05. Sky Window
06. Bleeding Heart
07. Modern Times
08. The Party
09. Igloo
10. Blisters on My Thumb


Stars On The Wall:
1. beautiful night
2. dictionary
3. new year
4. adrenaline
5. downtwown
6. ice cold ice
7. 25 years
8. monday morning
9. we don't wanna
10 everyhting is low
11. kid ok

Fountains Of Wayne - Traffic And Weather

El proper 3 d'abril, surt a la venda el nou àlbum de The Fountains Of Wayne, la banda americana de power pop/rock formada a finals de l'any 1995. El disc que porta per nom "Traffic And Weather", serà el quart àlbum d'estudi després dels "Fountains Of Wayne (1996)", "Utopia Parkway (1999)" i "Welcome Interstate Managers (2003)".

Someone To Love és el primer single del disc, i en el que ha col·laborat Melisaa Auf der Maur, la baixista de Smashing Pumpkins.

1. Someone to Love
2. '92 Subaru
3. Yolanda Hayes
4. Traffic and Weather
5. Fire in the Canyon
6. This Better Be Good
7. Revolving Dora
8. Michael and Heather at the Baggage Claim
9. Strapped for Cash
10. I-95
11. Hotel Majestic
12. Planet of Weed
13. New Routine
14. Seatbacks and Tray Tables

Podeu descarregar l'àlbum aquí:

(si l'enllaç es troba caigut o no disponible, feu-nos-ho saber amb un comentari i el tornarem a pujar, gràcies :D)

Of Montreal - Hissing Fauna, Are You The Destroyer?

El grup de Kevin Barnes, que al 1999 va iniciar la seva carrera amb l'àlbum "The Gay Parade (1999)" amb una barreja de sons pop, folk i electrònica. Posteriorment van venir "Aldhils Arboretum (2002)", "Satanic Panic In The Attic (2004)" amb el hit "Disconnect The Dots" i "The Sunlandic Twins (2005)".

A finals del mes de gener d'aquest any, van publicar el seu nou treball "Hissing Fauna, Are You The Destroyer?". Segons declaracions de Barnes, el compositor, el disc té una gran part d'autobiografia, i és que, amb el naixement de la seva filla se'n va anar a viure a Oslo, la ciutat natal de la seva dona, per gaudir de les majors ajudes socials. Durant aquest període a Noruega, Barnes va patir diverses crisis d'ansietat i paranoia causades pel canvi de vida, de cultura, i per estar separat dels seus amics i familiars. La música que va escriure en aquest període correspon a la primera part del disc, i són ritmes de tendència pop que va composar per intentar sortir d'aquesta depressió. Posteriorment, es van mudar a Atenes, i un altre cop el canvi de vida va acabar d'enfonsar-lo i finalment es va separar de la seva dona (i filla) que van tornar a Oslo. Aquí va escriure la segona part del disc, molt més melancòlica pel que fa a les lletres de les cançons.

Així doncs, i en paraules de Barnes, aquest disc ha estat creat d'una manera orgànica i necessària, ja que "mai pensava realment en escriure un disc, sinó que intentava salvar-me de la crisis i la depressió". Necessitava "centrar-me en quelcom positiu, i la música sempre m'ha ajudat en això".

Després d'aquest "rollo" us deixem l'enllaç, que segurament és el motiu pel qual accediu a la pàgina :)

Enllaç a descàrrega directe:

(si l'enllaç es troba caigut o no disponible, feu-nos-ho saber amb un comentari i el tornarem a pujar, gràcies :D)

Pulp - Discografia

Després de l'aparició el passat mes d'octubre del disc "The Peel Sesions", és un bon moment per recordar la desapareguda banda Pulp, estàndard del moviment britpop als anys 90.

Així doncs, us deixem en enllaç amb tota la discografia del grup.

[1983] - Pulp - It
[1987] - Pulp - Freaks
[1991] - Pulp - Separations
[1993] - Pulp - Intro - The Gift Recordings
[1994] - Pulp - His 'n' Hers
[1994] - Pulp - Masters of the Universe
[1995] - Pulp - Different Class
[1996] - Pulp - Countdown
[1998] - Pulp - This Is Hardcore
[1998] - Pulp - This Is Hardcore BONUS CD
[2001] - Pulp - We Love Life
[2002] - Pulp - Hits
[2006] - Pulp - The Peel Sesions

Podeu descarregar el fitxer .torrent aquí:

(recordar, que per fer descarregues de fitxers .torrent, cal algun programa client de bittorrent: bitcomet o azureus i per a descomprimir el fitxer us caldrà disposar del winrar)

..electrodespertar!!

Avui m’he despertat amb ganes de escoltar bona música i com que és divendres, avui toca escoltar minimal. Per això he fet aquesta petita llista de una horeta de temes minimal que a mi aquest mati m’han vingut de gust escoltar.

• plasmik - eight to nine


• madonna - get together (james holden rmx)


• depeche mode - sinner in me (ricardo villalobos rmx)


• oliver huntemann - 37 degrees


• trentemoller - moan (radio slave's mix for k)


• rekorder - rekorder 7.1


• swoop - black market


• thomas schumacher- redpurple


• stephan bodzin - pendulum


• dj t - lucky bastard (desaster dub mix)


• huggotron - superkiller

Si voleu escoltar aquesta playlist només heu de descarregar-la aquí.

Dntel - Dumb Luck

La banda de Jimmy Tamborello treu el seu nou àlbum plegat de col·laboracions espectaculars com la de Lali Puna o Jenny Lewis. Un treball que sona realment agradable a l'oïda, una barreja de ritmes electrònics amb la sensualitat del pop més dolç...

Mentre seguim esperant un nou treball de l'altre grup de Jimmy Tamborello (The Postal Service), ens conformem amb aquesta obra per anar-nos fent la boca aigua...

Les cançons que el formen Dumb Luck:

1. Dumb Luck

2. To a Fault (Grizzly Bear)

3. I’d Like to Know (Lali Puna)

4. Roll On (Jenny Lewis)

5. The Distance (Arthur & Yu)

6. Rock My Boat (Mia Doi Todd)

7. Natural Resources (Fog)
8. Breakfast in Bed (Conor Oberst)
9. Dreams (Mystic Chords of Memory)

Us el podeu descarregar sense password a:

No hi han dates confirmades de concerts.

Seguirem esperant...

Herman Düne - Giant

Som conscients que aquest disc no es una novetat, de fet ja fa gairebé 6 mesos que està publicat, però crec que és important recuperar-lo per diversos motius. En primer lloc, Herman Düne estaran presents a l'edició d'enguany del FIB 2007, i en segon lloc, personalment és un dels àlbums que més escolto i més m'agrada actualment.

Són 55 minuts de música més que agradable, que juga amb l'efecte dels diàlegs amb les veus de les celestials Woo-Woos i les veus gairebé idèntiques dels dos germans André i David-Ivar. Personalment, em quedo amb el primer tema "I Wish That I Could See You Soon".

Aquí teniu la tracklist completa, i l'enllaç a descarrega directe de l'àlbum:

1		I Wish That I Could See You Soon (2:49)
2		Nickel Chrome (4:05)
3		1-2-3/Apple Tree (3:24)
4		Bristol (3:08)
5		Pure Hearts (4:03)
6		No Master (2:54)
7		Take Hime Back To New York City (6:04)
8		Baby Bigger (1:32)
9		This Summer (4:20)
10		Your Name/My Game (3:59)
11		By The Light Of The Moon (2:26)
12		When The Water Gets Cold & Freezes On The Lake (3:58)
13		Giant (4:25)
14		I'd Rather Walk Than Run (2:24)
15		Glory Of Old (4:07)
16		Mrs Bigger (1:35)

Enllaç de descàrrega directe:

Kings of Leon - Because of the Times

Com ja anunciàvem farà cosa d’un mes, Kings of Leon treuen un nou treball anomenat Because of The Times. Aquest serà el tercer àlbum de la banda i l’han gravat als estudis Blackbird de Nashville i als Sunset Sound de Los Angeles.

El primer single serà el tema On Call i tota la tracklist de l’àlbum és la següent:

• Knocked Up
• Charmer
• On Call
• McFearless
• Black Thumbnail
• My Party
• True Love Way
• Ragoo
• Fans
• The Runner
• Trunk
• Camaro
• Arizona

A partir del dia 3 d’abril el podreu trobar als llocs habituals però de moment nosaltres us posem l’enllaç de descarrega directa (password: crewmusiczine):

Maximo Park - Our Earthly Pleasures

Mäximo Park, un dels grups revelació de l'any 2005 amb el seu A Certain Trigger, tornen aquest 2007 amb Our Earthly Pleasures, amb una mica menys d'intensitat que el seu predecessor i amb un estil més pop deixant enrere la seva cara més juvenil.

Destaquen el single "Our Velocity", "Girls Who Play Guitars" o "Russian Literature".

El disc surt a la venda el proper 2 d'abril, tal i com anuncia el grup a la seva pàgina web.

Si no us podeu esperar a sentir-los, aquí us deixem un enllaç:

Enllaç descàrrega directe (password: crewmusiczine):

Calentant motors per al FIB! (part I)

Iniciem una sèrie de posts, en els que a mida que s'afegeixin noves confirmacions al cartell FIB 2007 s'anirà fent un recull dels àlbums imprescindibles per aquells que vulgueu anar entrenant l'oïda de cara a un dels esdeveniments més importants de l'estiu, musicalment parlant.

En aquesta primera entrada, el recull d'artistes i d'enllaços és el següent:

Micah P. Hinson
Micah P. Hinson and The Opera Circuit (2006)
The Baby and The Satellite (2005)
Micah P. Hinson And The Gospel Progress (2004)

Animal Collective:
Hollinndagain (2006)
Feels (2005)

Cansei de ser sexy:
CSS (2006)

Peter Von Poehl:
Going To Where The Tea Trees (2006)

Peter Bjorn and John:
Writer's Block (2006)

!!! (Chk Chk Chk):
Myth Takes (2007)

Arctic Monkeys:
Whatever People Say I Am Thats What Im Not (2006)

Klaxons:
Myths Of The Near Future (2007)

Calexico:
Garden Ruin (2006)


Som conscients que ens deixem algun artista confirmat, però no patiu que en properes entregues anirem completant el recull d'enllaços.

Moby - Go (The Very Best Of) Remixed

Després del disc de grans èxits de l'any passat titulat Go (The Very Best Of) que sinó teniu, podeu descarregar aquí, arriba dilluns vinent l'àlbum amb els remixos d'aquests grans temes clàssics de l'artista nord-americà.

Aquest és el tracklist, ple de noms coneguts com Vitalic, Bob Sinclair, Trentemoller, i molts més:

01. Natural Blues (Katcha Remix)
02. Go (Vitalic Remix)
03. In My Heart (Sandy Rivera Mix)
04. Slipping Away (Crier La Vie) (Manhattan Clique Club Remix)
05. New York, New York (Armand Van Helden Long Version)
06. Bodyrock (Olav Basoski's Da Hot Funk Da Freak Funk Remix)
07. Raining Again (Steve Agnello's Vocal Mix)
08. Porcelain (Murk Remix)
09. Lift Me Up (Mylo Mix)
10. In This World (Push Vocal Club Mix)
11. Honey (Rollo And Sister Bliss Remix)
12. Beautiful (Benny Benassi Remix)
13. In My Heart (Manhattan Clique Remix)
14. We Are All Made Of Stars (Bob Sinclar Main Vocal Mix)
15. Go (Trentemoller Remix)
16. James Bond Theme (Moby's Re-Version) (CJ Bolland Mix)
17. Feeling So Real (Old Skool Mix)
18. Why Does My Heart Feel So Bad (Ferry Corsten Remix)
19. Escaper (Slipping Away) feat Amaral (Manhattan Clique Remix)

Podeu descarregar l'àlbum a través dels següents enllaços:

Descàrrega directe:
Enllaç a bittorrent:

The V-Necks!

Us sona The V-Necks? Doncs ells sonen i molt! El passat dia 25 de febrer van actuar a la sala Reina Victòria de Terrassa amb un ple complert, en el que va ser el seu segon concert després de l'actuació del 27 de desembre a l'Hotel Matadepera.

Al entrar a la sala el diumenge, es respirava un clima de entusiasme retingut per part de molts. El fet és que el cartell, amb un toc Sex Pistols, ja prometia i mica en mica es va omplir la sala fins arribar al complet total al moment que pujaven els artistes a l'escenari.

El concert va ser molt complert i van tocar temes que no havíem pogut escoltar fins ara, dues versions de temes de "The Kinks" i de "Herman's Hermits" i les clàssiques que ja fa temps que es poden escoltar a través del seu myspace, com el seu "A Day Between Modernists". Tot i els nervis del principi, el grup es va anar entonant i va ser capaç de transmetre la energia de la seva música. Van tocar durant gairebé una hora i van ser capaços de crear un ambient especial, com si enlloc de ser a Terrassa, fóssim en algun club del centre de Londres a mitjans dels 70.

Ells cataloguen la seva musica com powerpop, però jo em limito a dir que ells fan una música amb molt "power" i si els voleu escoltar aquí us deixem amb els links de la seva web i del seu myspace.


http://vnecks.net/


http://www.myspace.com/vnecks




Faces (25/02/07 Live at Queen Victoria)


God save the Queen!

Patrick Wolf - The Magic Position

Com anunciàvem en entrades anteriors, Patrick Wolf edita el seu tercer àlbum després de "Wind in the Wires" (2005) i "Lycanthropy" (2004).

L'àlbum titulat "The Magic Position" (2007), barreja temes alegres com la peça central del disc, amb altres temes més tenebrosos com "Magpie". El jove cantant anglès de 23 anys, recomana escoltar el disc en aquesta època de canvi d'estació.

Podeu descarregar l'àlbum a través dels següents enllaços:

Enllaç de descàrrega directe (rapidshare):
Enllaç de descàrrega directe (filefactory):
Enllaç a bittorrent:
Enllaç ed2k:

AIR!

Tal i com anuncia la pàgina oficial del més que conegut grup francès AIR:

"Dels creadors dels àlbums clàssics Moon Safari (torrent) i Talkie Walkie (torrent), Air edita una peça mestre, el seu treball més seductor i aconseguit fins al moment".

L'àlbum conta amb les veus invitades de Jarvis Cocker (Pulp) i Neil Hannon (The Divine Comedy).

El podeu comprar a les vostres tendes habituals a partir del 3 de març, o bé podeu escoltar-lo abans mitjançant les noves tecnologies :)

Enllaç de descarrega directe:
Enllaç a bittorrent:

Nou disc de Kaiser Chiefs

Seguint amb aquest inici d'any ple de noves publicacions musicals, ens arriba des del Regne Unit el més nou de Kaiser Chiefs.

Gairebé dos anys després del seu últim àlbum "Employment" arriba ara "Yours Truly, Angry Mob".




Tracklist:

01. Ruby
02. The Angry Mob
03. Heat Dies Down
04. High Royds
05. Love Is Not A Competition (But I'm Winning)
06. Thank You Very Much
07. I Can Do Without You
08. My Kind Of Guy
09. Everything Is Average Nowadays
10. Boxing Champ
11. Learnt My Lesson Well
12. Try Your Best
13. Retirement

Podeu descarregar l'àlbum aquí. (enllaç actualitzat!)

Baixos ritmes escandinaus...

Jay Jay Johanson

Sala Bikini (Barcelona)

22 Febrer 2007

En una sala bikini mig plena, amb un públic majoritariament entregat, Jay Jay Johanson es disposava a presentar-nos el seu últim treball "The Long Term Physical Effects Are Not Yet Known" (Virgin,2007), i a repassar el millor de la seva ja extensa carrera musical.

Un concert enmarcat dins els festival "In-Somni" que ens va portar de teloners la banda pop gironina "Miau Miau" que ens van presentar uns quants temes del seu treball que porta el mateix nom del grup.

Jay Jay va sortir disposat a repassar tota la seva trajectoria de la forma que més li agrada, ritmes lents, baixos potents i bases electroniques; Que acompanyades pel seu grup de bateria, piano i baix, feia plantejar-se a més d'un la possibilitat de gaudir de tal espectacle assentat a una butaca.
Així doncs vem gaudir d'una lenta "On the radio" o el seu nou single "She doesn't live here anymore" a un ritme calmat per gaudir de la característica veu del Jay Jay...

Una segona part del concert va pujar el ritme de les cançons, les bases electròniques es van transformar en fondos d'orquestra, i violins i altres ens van cautivar fins l'extenuació. Cal destacar especialment una espectacular versió de "Tomorrow" del seu album "Antenna", així com mencionar les interpretacions de "Rush", "Belive in Us", i la canço amb que posava fi al seu concert, despedint-se fins una propera ocasió "So tell the girls that I'm back in town". L'esperem amb els brassos oberts, per rebre'l... assentats? :)

Que no decaigui la festa....

Seguint amb la tradició dels darrers dies, arriba un nou àlbum que voldríem recomanar. Es tracta d'un grup força desconegut (almenys per un servidor) de nom Moving Mountains que estan a punt de treure el seu primer àlbum titulat Pneuma.

Pel que es pot escoltar a través del seu myspace no és fàcil catalogar el seu estil, tot i que ells el defineixen com a rock experimental. Personalment, em recorden a grups com American Analog Set o Sigur Ros en els seus temes més cantats.

Podeu descarregar l'àlbum des d'aquí (cal introduir el codi i seguidament clickar a sota, i apareixerà el link de descàrrega)

Més novetats per aquest 2007!

Doncs bé, seguint la tònica dels darrers dies, ens arriben els propers mesos un gran nombre d'àlbums.

I gràcies a les noves tecnologies, encara que falten unes quantes setmanes perquè surtin a la venda, ja estan disponibles per ser descarregats de la xarxa :)


Ted Leo & The Pharmacists - Living With The Living [2007] - indie
Recomanació d'un grup desconegut per un servidor, però que m'ha causat bona impressió.
Aquí (actualitzat) podeu descarregar l'àlbum.




The Rakes - Ten New Messages [2007] - indie rock
Segon àlbum dels anglesos, després de l'exitos Capture/Release del 2005.
Aquí (actualitzat) podeu descarregar-lo.






Modest Mouse - We Were Dead Before The Ship Even Sank [2007] - indie rock
Després de gairebé dos anys de inactivitat, el 20 de març arriba el seu nou treball.
El podeu descarregar aquí.




Chk Chk Chk - Myth Takes [2007] - rock electronic
Nou disc de la banda de NY, que com anunciàvem fa pocs dies, estaran presents a l'edició 2007 del FIB.
Aquí trobareu el seu nou àlbum.





Little Man Tate - About What You Know [2007] - indie rock
Àlbum de debut dels anglesos de Yorkshire.
Disponible per descarregar aquí.





Esperem que els disfruteu!

No baixen les temperatures...

Sembla mentida quin hivern estem tenint...

Va de Festivals...

El Febrer ha començat fort i calent, sembla ser que al final no farà falta que ens posem l'abric i la bufanda per acabar de passar-lo sans i estalvis. Ja era conegut des de fa dies que els festivals "poperos" del estiu estaven escalfant motors; així doncs, sabiem que el summercase ens portarà els nous treballs de "!!!", "Kaiser Chiefs" o l'actuació de "The chemical brothers". O el Primavera Sound segueix incrementant els seus noms per l'escenàri ATP: Band Of Horses, Bola, Brightblack Morninglight, Built To Spill, Comets on fire, Death Vessel, Dirty Three, Explosions in the sky, Grizzly Bear, Isis, Low, Melvins, Modest Mouse, Oakley Hall, Pelican, Slint, The Durruti Column... a la qual cal sumar-hi la incorporació de Patti Smith.

I finalment avui, després d'una agresiva campanya per la compra d'abonaments "a cegues", el gran dels festivals, el FIB ha donat a coneixer els seus primers 8 noms, i la veritat es que no ens podem queixar: animal collective, CSS, arctic monkeys, iggy and the stogges, the human leage molaria, the magic numbers, The Hives i !!!

Dels quals ens alegra molt poder tenir la oportunitat de tornar a veure l'Iggy Pop i els Human Leage després de la seva actuació fa dos anys al primavera sound.

Quin festival us crida més l'atenció?

I més novetats musicals...

Sembla mentida però encara hem d'informar d'alguna novetat més... Patric Wolf publicarà a finals de Maig el que serà el seu nou disc, anomenat The Magic Position, és una combinació Pop de notes i instruments que fan gaudir al oïent d'una gran combinació de sorolls musicals. Un disc que alça la figura d'aquest jove cantant dins el món del pop independent.

Els que també treuran nou disc aquest any són els canadencs Hot Hot Heat que retornen a finals de Maig.

I concerts?

Doncs una de les actuacions més esperades pels membres d'aquest blog es confirma i es que The Blow vindrà a presentar el seu "Paper Television" a finals del mes de Març, el dia 31 a la sala [2] del apolo, una cita inaludible...

I els altres que vindran a presentar el seu nou treball que abansavem en anteriors articles són els Arctic Monkeys que estaran el dia 17 de Març a la sala 1 de Razzmatazz de Barcelona.

Una ultima actuació a destacar és la de Joan Miquel Oliver compositor dels Antonia Font, que aquest dijous i divendres fa dues actuacions solitaries al bar Heliogabal de Gracia, unes actuacions que no ens podem deixar escapar...

Així doncs les noticies volen i esperem seguir-les tenint aquest més de febrer... Quina primavera ens espera!!

Little Miss Sunshine

Aquest cap de setmana he tingut la sort de veure Little Miss Sunshine (Fox Searchlight, 2006), una gran pel·lícula que des d'aquí recomano a tothom.

És un road-movie que tracta d'una pintoresca família que porta a la filla petita a un concurs de bellesa. La combinació d'un avi cocainòman, un tiet suïcida, un pare fracassat, una mare que no dóna l'abast, un germà que ha fet vot de silenci, i la nena amb aspiracions de futura miss fan d'aquesta pel·lícula una gran comèdia amb tocs d'humor àcid imprescindible.

Ha rebut en els últims mesos premis als festivals de Sidney, Sundance i va obtenir el premi del públic al de San Sebastian. Recentment ha rebut 4 nominacions als Oscar 2007.

Podeu veure el trailer aquí:


Podeu descarregar la pel·lícula en versió original d'aquí, i els subtítols d'aquí.

També us podeu descarregar la banda sonora d'aquí.

Gener, un mes càlid...

El que habitualment és, un dels mesos més freds de l’any arriba a la seva fi sense acabar de deixar-nos amb els llavis tallats. Una de les coses que, almenys, no sembla que hagin canviat gaire, és la gran quantitat de novetats musicals que aquest més ens aporta...

Una bona alegria per les nostres orelles és l’arribada d’uns quants nous treballs d’un conjunt de grups que, després d’un bon primer àlbum, ens tenien a tots expectants per veure si eren capaços de continuar amb la mateixa línia:

Bloc Party – A weekend in the city (V2, 2007) (Emule) (Torrent) No és el mateix que aquell Silent Alarm que tant ens va cautivar, es tracta d’un disc molt més planer, del que no hi ha cap canço a destacar, un conjunt força bo que requereix de ser escoltat moltes vegades per poder arribar a entendre’l, i es que el segon disc sempre es molt complicat.

The Arcade Fire – Neon Bible (Universal, 2007) (Emule) (Torrent) Després d’un dels millors discos de la nova dècada (Funeral, 2005), la nova entrega d’aquesta banda era una de les més esperades pel món musical. No sona igual, però aquest nou treball ens convenç. Des del ja anunciat hit “Intervention”, passant per bona “Windowsill”, el pop efervescent de “The Well and the lighthouse” o la mini conversacio rock “Black waves/Bad Vibrations”... Una confirmació que només fa que deixar-nos amb ganes que visitin el nostre pais.


Clap Your Hands say yeah – Some Loud Thunder (Sinnamon, 2007) (Emule) (Torrent) Un petit canvi d’estil que ens anuncia l’arribada d’un més que possible candidat a gran compositor Alec Ounsworth. I es que després d’un primer disc ple de hits ballables, ens arriba un treball molt interessant i més tranquil, dels que cal escoltar i escoltar per anar descobrint els petits matisos de temes com ”Yankee go home”, “Satan Said Dance” o la que dona nom al disc “Some loud thunder”.

Carla Bruni – No Promises (Naïve, 2007) (Emule) (Torrent) Canvi de idioma i de lletres, però no d’aquella dolça sensació agradable d’escoltar la veu d’aquesta italiana, que en el seu segon i esperadissim disc s’ha atrevit a posar musica a poemes anglesos, i la veritat val la pena escoltar una i cadascuna de les peces que conformen aquest nou treball.


Altres noticies destacades que ens ha portat aquest poc fred primer més de l’any...

- Nou esperadíssim disc dels Kings of leon que portarà per titol “Because the times” es publicarà el 2 d’abril. Vindrà precedit pel tema “On Call” que ja es pot escoltar al myspace del grup.

- El segon disc dels Arctic Monkeys també arribarà al abril (23), s’anomena “Favourite worst nightmare” i a partir del 16 del mateix més podrem coneixer el nou single “Brianstorm”. La llista completa de les cançons: Aqui

- Disc i data de concert per Cocorosie, s’anomenarà “Adventures of Ghosthorse and Stillbor”, i sortirà a la venta a partir del 10 d’abril, dos dies més tard vindran al apolo a presentar-lo, us animeu?

- També el esperadissim nou album de Maximo Park es publicarà el més d’abril, porta per nom “Our Early Pleassures” i ja es pot escoltar una canço de presentacio Our Velocity.

Ja es veu que amb noticies com aquestes, no pot ser pas fred un més com el de gener. I esperant que arribi aquest més que carregat mes d’abril, ens posarem la bufanda, no sigui que el més de febrer no sigui tant càlid com ho ha estat aquest gener...

música per córrer

aquest és un recull de cançons que, pel seu ritme o les seves lletres, m'agrada escoltar mentre practico esport, principalment quan vaig a córrer.

està clar que n'hi ha moltes més, i que depenent de l'activitat que hagis de realitzar o els teus gustos musicals prefereixis escoltar un altre estil de música.

segons la meva humil opinió, però, considero que amb aquestes 25 cançons pots gaudir d'uns 90 minuts de bona música que t'acompanyaran al realitzar una activitat tant saludable com és el córrer, independentment de les teves preferències musicals :)

tothom a córrer!

01. albert hammond - back to the 101
02. beck - e-pro
03. ben kweller - run
04. black rebel motorcycle - shuffle your feet
05. bloc party - blue light
06. bloc party - this modern love
07. blur - girls and boys
08. bruce springsteen - born to run
09. clap your hands - the skin of my yellow country teeth
10. coldplay - talk
11. depeche mode - new life
12. editors - munich
13. elefant - misfit
14. jack johnson - good people
15. jason mraz - the remedy
16. kaiser chiefs - modern way
17. kings of leon - california waiting
18. nada surf - the blankest year
19. phoenix - if I bever feel better
20. placebo - johnny and mary
21. the killers - mr. brightside
22. the kooks - match box
23. the postal service - sleeping in
24. scissor sisters - laura
25. snow patrol - run

Albert Hammond, jr. en concert

Si al pot petit hi ha la bona confitura, al concert petit la bona música. Així és, a la petita Sala [2] de l’Apolo s’hi va reunir una molt bona confitura. La sala barcelonina va acollir a Albert Hammond, jr. en la gira del seu primer àlbum Yours to keep.

Efectivament és el seu primer disc en solitari, però al guitarra dels Strokes se li nota la experiència. Tota la va posar a l’escenari, que va deixar a la sala bocabadada amb la qualitat de la seva música en directe. El concert com era d’esperar va ser curt. Tenint en compte que la durada del àlbum és de 35 minuts no podíem pretendre un concert de una hora i mitja. A part de les del àlbum, va cantar un parell de cançons noves, el concert no es va allargar més dels 45 minuts i la gent no en va tenir prou. Com he dit abans, l’artista en directe guanya molt i tot el públic es va mantenir a la sala animant durant una bona estona per tal de fer sortir el grup. Finalment Albert Hammond, jr. i la banda van sortir. Després de explicar i disculpar-se que no tenien més cançons, ens van dedicar una improvisació per finalitzar el concert. Aquest bis ens va semblar glòria i més quan Ryan Gentles, manager, ens va explicar que era l’únic concert on ho havien fet.

Tot això va formar una molt bona nit amb un concert irrepetible.

D’es d’aquí dono les gràcies a Ryan Gentles per tot plegat.

Uns tastos de Albert Hammond, jr.

Albert Hammond, jr. – 101 play video

Albert Hammond, jr. – Scared play video

Directe:

Albert Hammond, jr. – In Transit & Every one gets a star play video

Directe @ Sala [2]: (poca qualitat)

Albert Hammond, jr. – Every one gets a star play video

Albert Hammond, jr. – 101 play video

Albert Hammond, jr. – Holiday play video

Cançons per un a moment especial

Una de les finalitats que té aquest blog és acostar a la gent que ens pugui llegir recomanacions musicals de diferents tipus. Per això hem creat la secció: Cançons per un moment especial en la qual donarem una llista de cançons per diferents moments: Abans de sortir de festa, abans d'anar a dormir, per afrontar el dia, per fer l'amor...

Primera entrega:

Cançons per a fer l'amor

No són les uniques ni molt menys, són algunes que recomanem per aquest moment tant especial. I es que la música pot donar aquell romanticisme que, de vegades, fa que un moment bonic esdevingui inoblidable...


Nick Drake - Pink Moon play video
Regina Spektor - Samson play video
Teitur - You Get me
Rufus Wainwright - Halleluljah (Leonard Cohen) play video
Leonard Cohen - Suzanne play video
Kings of convenience - Homesick play video
Gravenhurst - Nicole
Sufjan Stevens - John Wayne Gacy, Jr play video
Ben Folds - Gracie play video
Death cab for cutie - I will follow you into the dark play video
Ben Kweller - Until I die
Dawn Landes - French
Ms John Soda - Solid Ground
Cali - Tes Desir font desordre
Radiohead - High and Dry play video
Sigur Ros - Hoppipolla play video
Joseph Arthur - Honey and the Moon play video


Esperem que les gaudiu, com val la pena gaudir-les...

Segur que ens en deixem moltes, i segur que vosaltres en sabeu moltes altres, si voleu col·laborar escriviu-les als comentaris, aqui la informació es comparteix.

Us deixo amb un tros d'una canço de les anteriors:

"I'm so sorry that I've been like this
You're the one thing in this world
I don't want to miss
And I want to be with you
And always will
Until I die, Until I die
Until I die"

Aquesta setmana, RECOMANEM...

En aquesta nova secció que estrenem, volem fer un repas cada setmana de novetats musicals interessants, aixi com unes recomanacions, desde el nostre punt de vista, interessants, de cd, cançons, concerts, ...

CD de la setmana: Regina Spektor - Begin to hope (Sire-Warner,2006)

Després de 4 treballs, i nombroses col·laboracions, entre elles una espectacular amb Julian Casablancas (The Strokes) per aquell maravellos "post modern girls" que acompanyava al single "reptilia", Regina Spektor ens presenta el seu últim treball: Begin to hope, pel que ha comptat amb l'ajuda del guitarrista dels mateixos Strokes, Nick Valesi. I quina gran obra han aconseguit dissenyar entre els 2.
El que comença amb jocs de cordes vocals amb Fidelity, es capaç de transportar-te al millors dels móns a Hotel Song, Better o On the radio, passant per grans moments de romanticisme a Samson i a autèntiques demostracions de fermesa vocal amb Lady i Edit. Però totes les coses bones tenen un final, i el del nostre viatge poètic pel món de Regina acaba de la millor manera possible, amb la gran Summer in the city un altre gran tema per un altre gran treball. Gracies Regina, renovadora del antifolk.

Canço/ns de la setmana:
Aquesta setmana les cançons que recomanem estan dedicades a animar al personal, cançons fresques i amb ritmes moguts:

Casiotone for the Painfully Alone - Scattered Pearls

En el seu últim treball Etiquette (Tomlab/Houston Party,2006), Casiotone for the painfully alone han estat capaços de dissenyar una gran combinació d'aquest pop electronic basat en aquells Magnetic Fields, i aquesta canço és una mostra d'aquest optimisme, ara que s'acosta el cap de setmana.

The long winters - Teaspoon

També extret del últim treball d'aquests Americans, una altre molt bona proposta, que es basa en una gran combinació d'instruments, i l'excel·lent veu John Roderick per crear un pop alegre, és la recomanem.

Concert Recomanat:

Aquesta setmana ens trobem davant d'una grans proposta musical a la ciutat de Barcelona, arriba el nou festival Primavera Club que ens porta el més actual i millor de l'escena independent actual: www.primaveraclub.com , en la web teniu tota la informació necessària, nosaltres us proposem una ruta per divendres i dissabte:

Divendres: The Young Knives - Richard Hawley - CSS - They might be giants - Ellen Allien

Dissabte: Laura Veirs - Cat Power - The Pippettes - The new Pronographers - Art brut - ESG - The Rapture - Fujiga & Miyagi - Superpitcher - Jennifer Cardini

Els que tingueu la sort d'anar-hi, disfruteu-lo!!

Ultimes Noticies Musicals:

Volem també posar-vos al dia de les ultimes noticies i novetats musicals que ens hem enterat:

- Bloc Party vindran a presentar el seu nou disc Weekend in the City a Barcelona el dia 15 de maig a la Sala Razzmatazz de Barcelona, les entrades costaran 25€.

- Interpol estan al estudi, tenen previst treure un nou disc a mitjans del 2007, l'esperem.

- Recordem que a partir d'avui ja es poden adquirir les entrades pel Primavera Sound 2007, i a partir del dia 15 del Festival internacional de Benicassim.

- Tot indica que l'emblemàtica banda New Order es separen definitivament, després de les declaracions que va fer el seu baixista Peter Hook a la revista NME afirmant que el concert del passat 18 de novembre podria ser l'últim.

Jay Jay a Barcelona

Ara fa un mes, el passat divendres 27 d’octubre va passar per la sala Razzmataz de Barcelona Jay Jay Johanson, en la gira del seu últim àlbum, Rush (EMI, 2005). Del concert se’n van despendre sensacions molt contradictòries. Per una banda vàrem poder gaudir del Jay Jay més íntim, amb temes nous, amb versions dels seus clàssics... d’altra banda la sala desprenia un ambient gens adient pel concert.

El concert va tenir uns quants punts fluixos que no es mereixia l’artista. El primer impacte ens el vam endur quan a l’entrar a la sala ens trobem que coincideix amb una festa universitària de bionoseke. La hora del concert (2:30) no era massa encertada i menys si comptem a tots els que venien a la festa universitària, que es van trobar en mig de un concert de Jay Jay. Van provocar un to crispat a l’ambient quan va sortir l’escandinau cantant a cappella. Cal dir que a la sala sonava un tema electro-techno bastant contundent que facilitava poc l’entrada al grup. Tot això sumat a la poca qualitat del so, van fer la nota negativa del concert.

Les notes positives les va posar el cantant que ho va donar tot a l’escenari. Amb la seva ambigua i delicada veu ens va presentar les cançons del seu treball Rush intercalant temes d’altres àlbums i temes nous (al concert ens va anunciar que cap al maig publicarà un nou àlbum). El concert, al principi molt tranquil, es va anar animant fins aconseguir fer saltar a tots els bionosekes que corrien per allà.

Del concert em quedo amb la versió de “On the radio” al tempo de "So tell the girls that I am back in town" i seguida de la mateixa "So tell the girls.." als beats de "On the radio". Em quedo amb el record del cantant a tots els fibers que estàvem al concert.

Em quedo amb Jay Jay Johanson.

crewmusiczine: 1, 2, 3... provant...

Aquesta pàgina pretén ser un portal independent en el que s'analitzaran diferents temes d'actualitat musical.

Es tractaran tant festivals i actuacions en directe, com discs o singles que aniran des del pop-rock indie fins a l'electrònica minimal i house.

També es publicaran periòdicament charts creats pels col·laboradors habituals del blog, que sempre que sigui possible vindran acompanyats d'enllaços per ser descarregats a través de la xarxa.

Seguirem informant.........