Architecture in Helsinki

Cada vegada està més a prop un dels esdeveniments de l'any. El Primavera Sound ja ha començat a escalfar motors durant tota la setmana amb diferents actuacions, però no serà fins dijous quan llanci el tret de sortida. Molts seran els artistes que passaran pel festival, i molts d'ells us els hem ofert en primícia, però en faltaven uns...

Que treurien un nou àlbum durant el 2007 era un secret cridat a veus. No ho era tant el fet que el vinguessin a presentar a Barcelona, concretament al Primavera Sound. Però el que si que era una incognita era la data de la seva sortida.

El nou treball de la banda australiana amb un estrany nom porta per títol Places Like This (Polyvinyl, 2007). Un disc molt esperat després del gran In Case We Die (Bar, 2005), que va marcar un abans i un després per aquest grup.

Pocs artistes són capaços de posar moltes persones a sobre un escenàri i fer que soni d'una forma fresca, animada i coherent com ho fan aquests australians. En aquest nou disc ens demostren que no han perdut aquest do. Dissabte tindrem la oportunitat de comprovar-ho personalment.

"Heart it Races" és el títol del single que obre aquest tercer àlbum d'estudi, i podeu disfrutar-lo en format videoclip:



La resta de l'àlbum la podeu gaudir al següent enllaç:




Architecture in Helsinki
Places Like This
Polyvinyl 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Joan Miquel Oliver

Joan Miquel Oliver és, ara per ara, un dels compositors més de moda i més en forma del moment. Lider d'Antònia Font, el cantautor de l'illa de Mallorca és una font de noves sensacions musicals. Capaç d'experimentar amb extranys objectes per fer música, no en té prou amb la seva banda, i explora nous camps amb en la seva aventura en solitari.

Si el seu treball més alogiat Taxi (Antònia Font, 2004) va ser considerat un dels millors discs d'aquell any, els treballs que l'han seguit no s'han quedat curts, Surfistes en camara lenta (Joan Miquel Oliver, 2005) i Batiskafo Katiuskas (Antònia Font, 2006) representen tota aquella harmonia musical que qualsevol moment vé de gust escoltar.

Aquest 2007, i com no podia ser d'altre manera, Joan Miquel Oliver torna en solitàri amb un "curta-durada" que conté dos cançons: Sa Nuvia Morta(Discmedi, 20007) és un treball curós, una de les millors lletres que ha escrit fins al moment, i una combinació de sons que, no sorprenen tant com en altres ocasions, però no deixen de sonar dolços per l'oïda.

Un Ep que recomanem la seva adquisió des d'aqui, necessàri per qualsevol fan d'Antònia Font i bàsic per qualsevol amant de la música. No ús el podem oferir en un enllaç directe, però us deixem un video fet per un fan per disfrutar-la...

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Polyphonic Spree

The Polyphonic Spree són una banda de pop simfònic amb aparença d'orquestra de gospel, liderada per Tim DeLaughter i acompanyat d'una vintena més de músics (guitarristes, trompetistes, teclistes, baixistes, violinistes i un llarg etcètera). Els seus fans descriuen la música d'aquest atípic grup com una barreja entre The Beach Boys i The Flaming Lips, i comparant-los amb grups més recents podem trobar certs paral·lelismes amb The Arcade Fire o The Decemberists.

DeLaughter, antic membre del desaparegut grup Tripping Daisy, va fundar aquest grup-orquestra a principis de l'any 2000, i van publicar el seu primer àlbum "The Beginning Stages of... (Good Records, 2002)" que va passar força desapercebut. Un any més tard, amb la publicació de l'àlbum "Together We're Heavy (Good Records, 2003)" i després d'haver actuat en diversos festivals com el Reading Festival 2003, van començar a adquirir popularitat gràcies al seu single "Light and Day" que va adoptar la marca d'automòbils Volkswagen per als seus anuncis, així com la seva aparició a la banda sonora de la pel·lícula protagonitzada per Jim Carrey "Eternal Sunshine of the Spotless Mind".

Aquí podeu veure i escoltar aquest tema:



El proper 19 de juny està previst que es publiqui el seu nou àlbum "The Fragile Army (Good Records, 2007)" per al que el grup ha canviat les seves túniques sectàries per vestits militars.

Podeu escoltar-lo clickant damunt de la portada del disc:




The Polyphonic Spree
The Fragile Army
Good Records, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Elvis Perkins

És un tòpic en el món de la música, una gran font d'inspiració dels compositors actuals passa per les seves depressions. Des de la fi d'una relació amorosa fins a la pèrdua d'algú molt proper han servit per aixecar molts dels grans disc de l'història. Així doncs, preferim perdre'ns aquests grans discos a canvi de no haver de passar mals moments? Suposo que hi han coses que són inevitables..

I dins d'aquests grans discs que provenen de mals moments, en sobresurt un, Elvis Perkins Ash Wednsesay (XL,¡PopStock!, 2007). La historia d'aquest cantautor no és del més agradable, la mort del seu pare de sida 10 anys endarrere, i la de la seva mare als atemptats del 11 de setembre del 2001, han estat algunes de les causes d'aquest disc.

Un disc molt agradable per l'oïda, que combina el folk de la seva guitarra acústica amb molts d'altres instruments, i recorda entre altres a noms tant importants com Nick Drake, Thom Yorke o Rufus Wainwright. Una verdadera joia que, de moment, no podrem gaudir en directe.

Esperem que grans àlbums com aquest no hagin de ser conseqüències de grans desgràcies, tot el nostre suport per Elvis Perkins.

Elvis Perkins
Ash Wednsesay
(XL,¡PopStock!, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Ladybug Transistor

Fa poc més d'una setmana, ens va arribar la tràgica noticia de la mort de San Fadyl, bateria de The Ladybug Transistor, un dels grups llegendàris de l'indiepop nord-americà.

Diuen que les males notícies venen sempre acompanyades de bones notícies, i sembla que aquest cas no ha estat una excepció, i és que la banda de Brooklin formada al 1995 per Gary Olson acaba d'editar el que serà el seu cinquè treball d'estudi titulat "Can't Wait Another Day (2007, Merge Records)".

En la producció d'aquest disc han col·laborat nombrosos artistes de grups com Architecture in Helsinky, The Clientele i Aislers Set entre d'altres. L'àlbum inclou el single publicat a finals del 2006 que portava per nom "Here Comes The Rain" i que van tocar el 2 de desembre al Primavera Club. Podeu veure un fragment d'aquest concert en directe aquí:



Una altre bona notícia, és que els podrem veure en directe en els propers dies al nostre país, concretament a Vilanova i la Geltrú els dies 29 i 30 de juny, dins del festival de música independent Faraday que celebra aquest any la seva quarta edició.

Podeu descarregar l'àlbum, que està previst que surti a la venda el proper 5 de juny, fent click damunt de la portada:

The Ladybug Transistor
Can't Wait Another Day
Merge Records, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Mary Onettes

Ja fa dies que ho portem avisant. Les invasions barbares van envair Europa ja fa molts segles, però sembla que, en termes musicals, aquestes estant tornant. I es que des del nord d'Europa ens arriba una vegada més, una mostra de la nova fornada sueca.
Influenciats per The Smiths o The Cure, i amb un so que ens recorda, en alguna de les seves cançons, a Embrace (que sembla que últimament el seu so hagi tornat a ser un dels més imitats, escoltats i ballats), avui us volem presentar The Mary Onettes.
Aquest grup es va donar a conèixer l'any 2005 gràcies a un EP llançat per Sony Lost, que un any més tard seria reeditat per la seva actual discogràfica Labrador, la qual ha publicat aquest 2007 l'àlbum debut d'aquesta banda que porta per nom el mateix del grup: The Mary Onettes.

Us deixem una gravació en directe d'un dels singles del disc titulat "Lost":



De moment no tenim confirmació de dates oficials de concerts, esperem tenir la oportunitat de gaudir-los en directe ben aviat.

Mentrestant, us deixem amb un enllaç directe al nou disc:

The Mary Onettes
The Mary Onettes
(Labrador, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Shout Out Louds

Que passa als països nòrdics que últimament no paren de fer-nos noves i bones propostes musicals? Potser un fenomen semblant al que s'està produint al Canadà? No totes les preguntes tenen resposta i potser aquesta en serà una més, però el que és evident és que els suecs Shout Out Louds en poden ser una possible explicació.

El 2005 es van donar a conèixer amb un àlbum que ens va deixar a tots parats, aquell Howl Gaff Gaff (Captiol, 2005) va ser una de les sensacions de l'any. Un àlbum potent, amb cançons enganxoses, i una perla en forma de música Please Please Please.

El seu nou disc, Our Ill Wills(2007), que es publica en el transcurs d'aquesta o de la setmana que vinent a Suècia és un dels treballs més esperats. Un segon disc sempre és dificil, sobretot després d'un bon primer treball, per avaluar-lo us l'oferim en primícia pels visitants de crewmusiczine...

Shout Out Louds
Our Ill Wills
2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Rufus Wainwright

Feia dies que estava en la nostra ment, coneixiem la seva inminent publicació i els nervis cada vegada eren menys evitables i més evidents. Finalment avui, tenim el grat plaer de presentar-vos el nou treball del que és per nosaltres una de les millors veu del pop actual: Rufus Wainwright - Release the Stars (2007).

Després dels 2 ultims anys estan a dalt de tot de l'escena pop, ja sigui amb el seu directe amb banda del 2005 (gira de presentació del seu anterior album, Want two, una delicia per qualsevol oïda), o, en format de cantautor solitari el darrer estiu (Actuacions que el van portar als festivals Summercase i FIB). El jove cantautor de la saga Wainwright, torna amb una nova entrega de la seva veu.

Esperem que gaudiu del disc. I que també ho feu del seu inmillorable directe, que passarà, com a mínim, per l'edició d'aquest estiu del festival internacional de Benicassim. Sol? Amb Orquestra? Caldrà esperar per comprobar-ho..

Rufus Wainwright

Release the Stars

2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Joanna Newsom

D'amiga i col·laboradora de Devendra Banhart al més alt del folk internacional. Un canvi exagerat? No, un canvi merescut, la raó: Ys.

Després de la publicació d'un dels millors àlbums internacionals el passat 2006, el impressionant Ys (Drag City, 2006), valorat com a millor disc internacional per la revista Rockdelux, i a les posicions més altes de moltes altres llistes, Joanna Newsom, l'artista de Nevada torna amb una petita recopilació en forma de EP, que inclou 3 nous temes.

En motiu de la seva propera actuació a Barcelona, el pròxim 4 de Maig al Casino de l'Aliança del Poblenou, us volem oferir aquest últim petit treball, per anar fent boca, i per anar acostumant l'oïda a la magnifica veu d'aquesta jove prodigi...

Trobareu més informació sobre aquest concert a la pàgina web del grup Iguapop.

Joanna Newsom
And Ys street band EP
(Drag city, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Brazilian Girls

Mirant el cartell de l'edició del proper FIB, sorprèn el nom de Brazilian Girls, un grup, a priori, poc conegut a les nostres terres, per això volem dedicar aquest post a donar a conèixer aquesta banda originària de Nova York.

Malgrat que el nom pugui enganyar, cap dels membres és originari de Brasil, i per més inri, només hi ha una noia al grup (Sabina Sciubba) que posa la veu a les cançons, i acompanyada per Jesse Murphy, Didi Gutman i Aaron Johnston formen la banda, la música de la qual, és molt difícil de descriure.

Potser una mescla entre pop i reggae, passant pel jazz i l'electrònica, sense un tipus concret, però amb estil i caràcter propi. Un caràcter que queda més demostrat en el que és el segon treball d'aquesta formacio, després d'aquell Brazilian Girls (Verve, 2005), ens arriba a les mans una nova entrega on la banda demanda atreviment i cultiva aquest estil propi que els fa diferent, senyors: Brazilian Girls - Talk To la Bomb (Verve-Forecast, 2006).

Brazilian Girls
Talk To la Bomb
(Verve-Forecast, 2006).






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Mice Parade

Mice Parade va començar inicialment com el projecte en solitari de Adam Pierce, conegut per ser el bateria de HiM i Múm, entre d'altres grups, i també és el responsable del segell independent Bubble Core.

Mice Parade barreja l'electrònica amb el post-rock més experimental, i podem distingir dues etapes clares en la seva trajectòria.

La primera, amb dues publicacions titulades "The True Meaning of Boodleybaye (1998)" i "Ramda (1999)", va estar marcada per la forta presència de les percussions, que gairebé eren la base de les seves composicions on gairebé no hi havien veus.

La segona etapa coincideix amb quatre àlbums més: "Mokoondi (2001)" i "All Roads Lead to Salzburgen (2002)", en els que van tenir una forta presència els sons africans i va formar duet amb Doug Scharin; seguidament van venir els discs "Obrigado Saudade (2004)" i "Bem-Vinda Vontade (2005)" on a més de Doug, va col·laborar-hi Kristin Anna Valtisdottir, la vocalista de Múm, donant un toc més pop a la nova música de Mice Parade.

Aquest 2007, ens arriba la nova proposta d'aquest artista nord-americà que es titula "Mice Parade (2007)", que compta també amb la col·laboració de Doug Scharin, i que us oferim justament avui, un dia abans de la seva publicació a les tendes. Pel que hem pogut llegir de la crítica especialitzada, molts el consideren un dels millors discs de l'any de l'escena experimental.

Mice Parade
Mice Parade
P-Vine, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Malcolm Middleton

No fa gaire ens va arribar la trista noticia de la separació de Arab Strab, la parella escocesa formada per Aidan Moffat i Malcolm Middleton van decidir començar nous projectes en solitari, i ho van fer amb una gran gira d'acomiadament que va passar pel nostre país.

Els camins que han escollit han estat diferents, si ve Aidan Moffat ha optat per desplaçar-se pels sons suaus, orquestrals i tranquils sota el pseudònim de The Dip, el que avui us presentem, Malcolm Middleton, ha preferit mantenir el nom i obrir-se tal com és en el que serà el seu tercer disc en solitari.

Aquest A Brighter Beat (Melodic-Discmedi, 2007) ens mostra la part més intima del cantant, accelera el folk al que ens té habituats, i va més lluny afegint intensitat als seus ritmes. Un disc que val la pena tenir i assaborir, sobretot aquells que encara portem alguna cosa de Arab Strab a dins.

El proper més de Maig el podrem veure a la sala Razzmatazz 3 de Barcelona.

Malcolm Middleton
A Brighter Beat
(Melodic - Discmedi, 2007)







Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Los Planetas

Los Planetas se separan? Potser és aquesta una de les preguntes més qüestionades en el món del pop independent espanyol dels últims anys. Una pregunta que semblava que ja tenia resposta afirmativa, i es que després de la gira del 2005 i l'èxit del nou grup del cap visible del grup, Jota, que amb Grupo de Expertos Solynieve havien firmat un dels millors àlbums espanyols de l'any 2006, tot apuntava en un mateix sentit.

Malgrat tot, i per a grata sorpresa, "Los niños mimados del pop espanyol", no ho tenen tot dit, i tornen amb un nou treball anomenat La leyenda del espacio, un disc que tant conté temes de l'antiga remesa planetas, com "Reunión en la cumbre" o "Deseando una cosa", com temes que s'aproximen més als ritmes sureños que Jota està buscant ultimament, "Negras las intenciones" n'és un clar exemple.

Per tornar a gaudir del seu directe, els nois de Granada han iniciat una gira que els porta a recórrer mitja Espanya, amb parades a Madrid, Saragossa o Sevilla. Aquí a la nostra terra, també tindrem la oportunitat de veure'ls en la propera edició del festival Primavera Sound, el dia 1 de Juny, mentrestant, us deixem el disc perquè el disfruteu...

Los Planetas
La Leyenda del Espacio
(2007)






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

People Press Play

People Press Play són la nova aposta del segell berlinès Morr Music. Venen de Dinamarca (Copenhagen) i com la majoria d'artistes del segell, fan una electrònica pop que barreja els ritmes dels sintetitzadors amb una veu suau, en aquest cas la veu escollida és la de Sara Savery.

El quartet que forma el grup són 4 artistes que tenen els seus projectes en solitari: Savery (Sara Savery), Dub Tractor (Anders Remmer), Acustic (Jesper Skaaning) i Opiate (Thomas Knak); però que aquest 2007 han decidit unir-se i crear un projecte comú anomenat People Press Play, que es presenta com un gran regal per les nostres oïdes.

A mitjans del mes de juny està previst que es publiqui el seu àlbum debut, però afortunadament la redacció de crewmusiczine ha pogut tenir accés a aquest treball gairebé dos mesos abans, i des d'aquí us el recomanem efusivament.

Podeu descarregar-lo prement al damunt de la portada del disc:



People Press Play
People Press Play
Morr Music (June, 2007).

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Bright Eyes, segona part.

Si bé fa uns dies (veure noticia anterior) us proposàvem el nou EP de Bright Eyes a l'espera de la publicació del seu nou treball "Cassadaga (2007)" prevista pel 10 d'abril, avui us oferim en primícia aquest àlbum tant esperat. És la continuació de l'anterior disc d'estudi "I'm awake, it's morning (2005)", molt aclamat per la crítica i caldrà veure si aquest darrer treball es manté al nivell del seu predecessor.

Després de la confirmació farà cosa d'un mes de la seva assistència al FIB 2007, és un bon moment per escoltar les noves propostes que ens arriben des de Nebraska, de la mà del magnífic compositor Connor Oberst. És si més no, una bona manera de començar a escalfar motors per l'esperada edició del festival de Benicàssim.

Pel que hem pogut escoltar d'aquest nou àlbum, destaca com sempre, la dolça veu de Connor amb les suaus melodies que en aquest treball estan acompanyades per la col·laboració d'artistes com M. Ward i Janet Weiss.

Un àlbum que difícilment pot desagradar a ningú, i que des d'aquí us volem recomanar. Podeu descarregar l'àlbum fent click a la portada:

Bright Eyes
Cassadaga
Saddle Creek, 2007.








Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Last Days Of April

No paren els ritmes del nord d'Europa. Avui canviem els baixos i tendres ritmes islandics per anar-nose'n cap a Suècia, un altre pais emergent des del qual estan arribant molt bones propostes els ultims mesos, una d'elles, la que avui us presentem: Last Days Of April.

Aquesta banda té els seus origens el 1998, quan van crear Rainmaker, un debut molt prometedor, caracteritzat per la seva agressivitat. Amb els anys han anat madurant la seva música portant-la cap a un pop més barroc, una clara mostra és un dels seus millors discs Angel Youth (Bad Taste, 2000).

El seu ultim treball Might As Well Live (Bad Taste, 2007) no es desvia d'aquest pop, potser una mica més de guitarra, o una mica menys de veu, manté l'essència però no acaba de dir-nos si el got esta mig ple, o mig buit, vosaltres mateixos...

Last Days of April
Might As Well Live
(Bad Taste, 2007)






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Seabear

Morr Music és un d'aquells segells que realment ens encanta, la selecció d'artistes que fan és exquisita, des d'un pop electrònic tranquil, fins a una banda de pop folk amb unes veus increïbles. Exemples de bandes en són grups com Ms. John Soda, The Go Find, Múm o Masha Qrella, i també és el cas del grup del que us volem parlar avui.

Seabear és una banda islandesa, que a partir de guitarres acústiques, sons fins de piano i una magnifica combinació de veus, ens presenta el seu disc The Ghost That Carried Us Away (2007), un treball intimista, i reconfortant. El recomanem especialment per moments tranquils, per pensar, per llegir, per relaxar-se...

Un molt bon disc que us oferim en primícia:

Seabear
The Ghost That Carried Us Away
(Morr Music, 2007)

1. Good Morning Scarecrow
2. Cat Piano
3. Libraries
4. Hospital Bed
5. Hands Remember
6. I Sing I Swim
7. Owl Walz
8. Arms
9. Sailors Blue
10. Lost Watch
11. Summer Bird Diamonds
12. Seashell

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Panda Bear

El post-pop experimental és un gènere que mai ha deixat d'interessar-nos. Nombrosos grups ens ofereixen aquest tipus de música, Liars, Animal collective, ... són capaços d'entregar-nos sempre aquestes peces que costen d'empassar al començament, per anar-se paint cada vegada més bé, i acabar assentant com un autèntic plaer per a l'oïda.

Noah Lennox, integrant de la formació Animal Collective, i establert en el seu projecte en solitari com a Panda Bear, és un dels màxims exponents d'aquest gènere. En el seu últim treball que avui us oferim en primícia, Person Pitch (Paw Tracks/Discmedi, 2007), podem trobar-hi tot el que un disc d'aquestes característiques exigeix: ritmes electrònics que es barregen amb altres d'acústics, temes curts que conviuen amb altres de llargs (12'), en fi, una obra digne de ser escoltada per tots els amants d'aquest tipus de música.

Panda Bear - Person Pitch

1- Bro's
2- I'm Not
3- Carrots
4- Take Pills
5- Good Girl
6- Search for Delicious

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Bright Eyes... esperant el succés

Parlar de Conor Oberst sempre és un plaer, la majoria de vegades és sinònim de bones noticies, i aquesta, una vegada més, no n'és una diferència.

Diuen que se'ns ha fet gran, la maduració moltes vegades és un bé molt preuat pels artistes, també és nota en els acords i les lletres del nou disc Cassadaga (Saddle creek- Universal, 2007), un disc que malauradament encara no us podem oferir. La continuació del molt aplaudit I'm Awake, It's Morning (Saddle Creek, 2005), una continuació molt esperada per tots els seus fans, que també hauran de continuar esperant per gaudir d'un directe a les nostres contrades.

Tot i així ús deixem amb el Ep d'avançament d'aquest disc, el titulat Four winds (Saddle creek, 2007), on podem trobar el que serà el nou single, de mateix titol. Un gran curta durada que repassa el que és Bright Eyes, melodies "happy's", combinades amb la calma de la veu d'en Conor; un repas al pop més pur, un gust per qualsevol oïda.

Bright Eyes
Four Winds
(Saddle Creek, 2007)

1. Four Winds
2. Reinvent The Wheel
3. Smoke Without Fire
4. Stray Dog Freedom
5. Cartoon Blues
6. Tourist Trap




Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Au Revoir Simone

Au Revoir Simone, és el nom del grup de Brooklin format l'any 2003 per Erika Foster, Annie Hart i Heather d'Angelo. Aquestes tres noies, que es van conèixer per casualitat en un tren tornant a Nova York, van prendre el nom artístic de la pel·lícula de Tim Burton "Pee-Wee’s Big Adventure".

Amb aquest curiós nom, i només amb l'ajut de tres teclats, una caixa de ritmes i unes dolces veus s'han convertit en la nova sensació de l'indie pop americà i ja hi ha qui les compara amb The Postal Service, en la seva versió femenina.

Van treure el seu àlbum debut l'any 2005 sota el nom "Verses of Comfort, Assurance & Salvation (2005)" i fa només dues setmanes han editat el seu nou treball que porta per títol The Bird of Music (2007)".

A finals de l'any passat, van acompanyar amb la seva música al controvertit director de cinema i ocasional escriptor, David Lynch, en la presentació del seu últim llibre "Catching the Big Fish".

Tot i que fora del territori nord-americà no se n'ha sentit a parlar massa d'aquest trio femení, us podem assegurar que val la pena dedicar uns minuts del vostre temps a escoltar les seves cançons, senzilles i tendres.

Verses Of Comfort, Assurance & Salvation
Mosshi Mosshi, 2005.











The Bird Of Music
Mosshi Mosshi, 2007.






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.