Travis

"The Boy With No Name (2007)" és el títol del nou àlbum del grup escocès Travis, que es publicarà a principis del mes de maig. Aquest serà el cinquè llarga durada que edita un dels grups de rock britànic o britpop que no han deixat mai d'ocupar les posicions més altes de les llistes i que una vegada més tornen a fer-ho.

Fa pocs dies, el 23 d'abril, es publicava el primer senzill del disc, titulat "Closer" i que també està disponible en format videoclip a través de Youtube:

Del disc destaca la col·laboració del llegendari productor Brian Eno, i la curiositat sobre el nom de l'àlbum que segons declaracions del cantant Francis Healy per decidir el títol del disc es va inspirar amb les dificultats que va tenir amb la seva parella a l'hora d'escollir el nom del seu fill.

La gira europea de l'àlbum programada per aquest estiu els portarà a Barcelona, Dublín i Belfast. Així doncs, podrem gaudir d'una actuació en directe i en exclusiva el 12 de juny a Barcelona segons informen des de la seva pàgina oficial.

Podeu descarregar l'àlbum fent click damunt la portada:




Travis
The Boy With No Name
Independiente, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Shout Out Louds

Que passa als països nòrdics que últimament no paren de fer-nos noves i bones propostes musicals? Potser un fenomen semblant al que s'està produint al Canadà? No totes les preguntes tenen resposta i potser aquesta en serà una més, però el que és evident és que els suecs Shout Out Louds en poden ser una possible explicació.

El 2005 es van donar a conèixer amb un àlbum que ens va deixar a tots parats, aquell Howl Gaff Gaff (Captiol, 2005) va ser una de les sensacions de l'any. Un àlbum potent, amb cançons enganxoses, i una perla en forma de música Please Please Please.

El seu nou disc, Our Ill Wills(2007), que es publica en el transcurs d'aquesta o de la setmana que vinent a Suècia és un dels treballs més esperats. Un segon disc sempre és dificil, sobretot després d'un bon primer treball, per avaluar-lo us l'oferim en primícia pels visitants de crewmusiczine...

Shout Out Louds
Our Ill Wills
2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Rufus Wainwright

Feia dies que estava en la nostra ment, coneixiem la seva inminent publicació i els nervis cada vegada eren menys evitables i més evidents. Finalment avui, tenim el grat plaer de presentar-vos el nou treball del que és per nosaltres una de les millors veu del pop actual: Rufus Wainwright - Release the Stars (2007).

Després dels 2 ultims anys estan a dalt de tot de l'escena pop, ja sigui amb el seu directe amb banda del 2005 (gira de presentació del seu anterior album, Want two, una delicia per qualsevol oïda), o, en format de cantautor solitari el darrer estiu (Actuacions que el van portar als festivals Summercase i FIB). El jove cantautor de la saga Wainwright, torna amb una nova entrega de la seva veu.

Esperem que gaudiu del disc. I que també ho feu del seu inmillorable directe, que passarà, com a mínim, per l'edició d'aquest estiu del festival internacional de Benicassim. Sol? Amb Orquestra? Caldrà esperar per comprobar-ho..

Rufus Wainwright

Release the Stars

2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Manic Street Preachers

Poca cosa podem dir que no sapigueu de Manic Street Preachers, la llegendària banda gal·lesa que porta en actiu més de 20 anys, i que des de principis dels 90 han estat un clar referent dins del rock anglès.

Al llarg de la seva trajectòria han tingut clars els seus orígens, i gairebé sempre les seves cançons tenen un clar missatge polític a favor de les classes obreres i estan compromeses amb les causes socials. La primera etapa com a grup va estar marcada per les contínues vagues dels obrers anglesos, i es van erigir com un referent dins el moviment.

De la segona etapa, destaquen temes com "If you Tolerate This Your Children Will Be Next" o "You Stole The Sun From My Heart", que van acabar de consolidar la banda i van augmentar la seva popularitat a nivell mundial, obtenint una llarga llista de guardons per a millor àlbums, millor grup, millor directe, etc.

Desprès del darrer treball publicat al 2004 titulat "Lifeblood (2004)", aquest 2007 ens arriba la última proposta que sortirà a la venda el proper 7 de maig titulada "Send Away The Tigers (2007)", i que nosaltres us oferim avui en primícia. Destaca la col·laboració de la cantant de The Cardigans, Nina Persson, al single "Your Love Alone Is Not Enough". En aquest àlbum hi trobem també missatges polítics en contra del primer ministre britànic, Tony Blair, els Estats Units i la guerra de l'Iraq; com a curiositat, dir que hi ha una peça oculta al final del disc on hi trobem una versió de la popular cançó de John Lennon "Working Class Hero".

Manic Street Preachers
Send Away The Tigers
Columbia, May 7 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Joanna Newsom

D'amiga i col·laboradora de Devendra Banhart al més alt del folk internacional. Un canvi exagerat? No, un canvi merescut, la raó: Ys.

Després de la publicació d'un dels millors àlbums internacionals el passat 2006, el impressionant Ys (Drag City, 2006), valorat com a millor disc internacional per la revista Rockdelux, i a les posicions més altes de moltes altres llistes, Joanna Newsom, l'artista de Nevada torna amb una petita recopilació en forma de EP, que inclou 3 nous temes.

En motiu de la seva propera actuació a Barcelona, el pròxim 4 de Maig al Casino de l'Aliança del Poblenou, us volem oferir aquest últim petit treball, per anar fent boca, i per anar acostumant l'oïda a la magnifica veu d'aquesta jove prodigi...

Trobareu més informació sobre aquest concert a la pàgina web del grup Iguapop.

Joanna Newsom
And Ys street band EP
(Drag city, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

The Pigeon Detectives

Sota la influència de grups com The Beatles o The Velvet Underground, The Pigeon Detectives van néixer el 2002 prop de la ciutat anglesa de Leeds però no va ser fins uns anys més tard que van començar a treballar seriosament. Al llarg del 2006 van ser els teloners en gairebé totes les actuacions de les bandes Kaiser Chiefs i Dirty Pretty Things, i el seu moment culminant van ser les actuacions als Festivals de Reading i Leeds, on van tenir molt bona acollida per part de la crítica.

Després de la publicació de quatre singles, arriba el proper més de maig l'àlbum debut titulat "Wait For Me (2007)" que vindran a presentar a Madrid i a Barcelona el 13 i 14 de juliol al festival Summercase. Del disc destaca l'energia que transmeten, tot i que no deixa de ser un grup més de rock anglès, que no s'allunya massa de la resta de grups a que ens té acostumats el país anglosaxó...




The Pigeon Detectives
Wait For Me
Dance To The Radio, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Springintgut

Springintgut, és el sobrenom d'Andreas Otto, un jove alemany nascut a Cologne al 1980 que des del 2001 produeix música electrònica experimental. Va iniciar la seva carrera entre bandes de rock i va gravar en alguna ocasió juntament amb Mouse On Mars. Posteriorment, al 2003 va editar el seu primer senzill, que va venir acompanyat l'any següent per l'àlbum debut titulat "Posten 90 (Pingipung, 2004)".

Aquest 2007 ens arriba la darrera proposta "Park and Ride (CCO, 2007)", que segons les seves paraules, és la barreja del silenci i la calma d'un bosc amb la sobtada presència de trens a les vies que travessen el bosc. Aquest entorn descrit, és de fet, la que és la seva actual residència i estudi a les afores d'Hamburg. En aquest disc hi trobem, doncs, una barreja de ritmes electrònics amb percussions, veus i petites dosis de guitarra de la mà de F.S. Blumm, un dels pilars del segell berlinès Morr Music.

Per tal d'evitar problemes legals, a partir d'ara, alguns discs no es podran descarregar a través d'enllaços directes sinó que proporcionarem alguns dels temes més significatius de l'àlbum per ser escoltats en temps real.

Springintgut
Park and Ride
City Centre Offices, 2007

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Brazilian Girls

Mirant el cartell de l'edició del proper FIB, sorprèn el nom de Brazilian Girls, un grup, a priori, poc conegut a les nostres terres, per això volem dedicar aquest post a donar a conèixer aquesta banda originària de Nova York.

Malgrat que el nom pugui enganyar, cap dels membres és originari de Brasil, i per més inri, només hi ha una noia al grup (Sabina Sciubba) que posa la veu a les cançons, i acompanyada per Jesse Murphy, Didi Gutman i Aaron Johnston formen la banda, la música de la qual, és molt difícil de descriure.

Potser una mescla entre pop i reggae, passant pel jazz i l'electrònica, sense un tipus concret, però amb estil i caràcter propi. Un caràcter que queda més demostrat en el que és el segon treball d'aquesta formacio, després d'aquell Brazilian Girls (Verve, 2005), ens arriba a les mans una nova entrega on la banda demanda atreviment i cultiva aquest estil propi que els fa diferent, senyors: Brazilian Girls - Talk To la Bomb (Verve-Forecast, 2006).

Brazilian Girls
Talk To la Bomb
(Verve-Forecast, 2006).






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Mice Parade

Mice Parade va començar inicialment com el projecte en solitari de Adam Pierce, conegut per ser el bateria de HiM i Múm, entre d'altres grups, i també és el responsable del segell independent Bubble Core.

Mice Parade barreja l'electrònica amb el post-rock més experimental, i podem distingir dues etapes clares en la seva trajectòria.

La primera, amb dues publicacions titulades "The True Meaning of Boodleybaye (1998)" i "Ramda (1999)", va estar marcada per la forta presència de les percussions, que gairebé eren la base de les seves composicions on gairebé no hi havien veus.

La segona etapa coincideix amb quatre àlbums més: "Mokoondi (2001)" i "All Roads Lead to Salzburgen (2002)", en els que van tenir una forta presència els sons africans i va formar duet amb Doug Scharin; seguidament van venir els discs "Obrigado Saudade (2004)" i "Bem-Vinda Vontade (2005)" on a més de Doug, va col·laborar-hi Kristin Anna Valtisdottir, la vocalista de Múm, donant un toc més pop a la nova música de Mice Parade.

Aquest 2007, ens arriba la nova proposta d'aquest artista nord-americà que es titula "Mice Parade (2007)", que compta també amb la col·laboració de Doug Scharin, i que us oferim justament avui, un dia abans de la seva publicació a les tendes. Pel que hem pogut llegir de la crítica especialitzada, molts el consideren un dels millors discs de l'any de l'escena experimental.

Mice Parade
Mice Parade
P-Vine, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Fridge

Fridge, és un d'aquells grups dels que gairebé mai no se'n sent a parlar, però des del 1997 que van editar el seu primer treball titulat "Ceefax (1997)" no han deixat d'experimentar amb la música.

El trio anglès format per tres amics d'escola: Adem Ilhan, Sam Jeffers i Kieran Hebden, aquest últim més conegut pel seu projecte en solitari Four Tet, fan un post-rock que recorda a grups com Boards Of Canada o Múm.

Després de la publicació de tres llarga-durades, aquest 2007 ens arriba la darrera proposta titulada "The Sun (2007)" que presentem avui en primícia ja que està previst que es publiqui a principis del mes de maig.

Pels poc iniciats en la vessant del rock més experimental, doneu-li una segona oportunitat al disc abans de llençar-lo a la paperera. És d'aquells àlbums que cal escoltar més d'un cop, i si pot ser amb tranquil·litat, per captar el missatge que porta a dins.

Fridge
The Sun
Temporary Residence, 2007.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Malcolm Middleton

No fa gaire ens va arribar la trista noticia de la separació de Arab Strab, la parella escocesa formada per Aidan Moffat i Malcolm Middleton van decidir començar nous projectes en solitari, i ho van fer amb una gran gira d'acomiadament que va passar pel nostre país.

Els camins que han escollit han estat diferents, si ve Aidan Moffat ha optat per desplaçar-se pels sons suaus, orquestrals i tranquils sota el pseudònim de The Dip, el que avui us presentem, Malcolm Middleton, ha preferit mantenir el nom i obrir-se tal com és en el que serà el seu tercer disc en solitari.

Aquest A Brighter Beat (Melodic-Discmedi, 2007) ens mostra la part més intima del cantant, accelera el folk al que ens té habituats, i va més lluny afegint intensitat als seus ritmes. Un disc que val la pena tenir i assaborir, sobretot aquells que encara portem alguna cosa de Arab Strab a dins.

El proper més de Maig el podrem veure a la sala Razzmatazz 3 de Barcelona.

Malcolm Middleton
A Brighter Beat
(Melodic - Discmedi, 2007)







Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Los Planetas

Los Planetas se separan? Potser és aquesta una de les preguntes més qüestionades en el món del pop independent espanyol dels últims anys. Una pregunta que semblava que ja tenia resposta afirmativa, i es que després de la gira del 2005 i l'èxit del nou grup del cap visible del grup, Jota, que amb Grupo de Expertos Solynieve havien firmat un dels millors àlbums espanyols de l'any 2006, tot apuntava en un mateix sentit.

Malgrat tot, i per a grata sorpresa, "Los niños mimados del pop espanyol", no ho tenen tot dit, i tornen amb un nou treball anomenat La leyenda del espacio, un disc que tant conté temes de l'antiga remesa planetas, com "Reunión en la cumbre" o "Deseando una cosa", com temes que s'aproximen més als ritmes sureños que Jota està buscant ultimament, "Negras las intenciones" n'és un clar exemple.

Per tornar a gaudir del seu directe, els nois de Granada han iniciat una gira que els porta a recórrer mitja Espanya, amb parades a Madrid, Saragossa o Sevilla. Aquí a la nostra terra, també tindrem la oportunitat de veure'ls en la propera edició del festival Primavera Sound, el dia 1 de Juny, mentrestant, us deixem el disc perquè el disfruteu...

Los Planetas
La Leyenda del Espacio
(2007)






Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Arctic Monkeys

No fa ni un any de l'aparició d'un dels treballs que va revolucionar l'escena rock internacional, aquell Whatever people say I am, That's what I'm not (Domino, 2006) va demostrar que internet no sols era una eina de descarregues il·legals, sinó que també podia ser una eina de publicitat molt gran, els culpables: Arctic Monkeys.

Un any més tard quan encara estem degustant el seu primer àlbum, apareix la segona part de l'invent, Favourite Worst Nightmare (Domino-Pias Spain, 2007) es preveu un treball més madur, on però, no hi falten els ritmes desenfrenats ni tots aquells detalls que feien dels primer disc, un dels millors del passat any.

Els nois de Sheffield reconeixen que aquesta vegada no han volgut que les cançons del nou disc estiguessin disponibles per la xarxa, volien experimentar l'acollida d'un totalment nou disc entre els seus fans, i comprovar el nivell de ventes. Malgrat tot, uns dies abans de la seva publicació oficial el 23 d'abril, ja estem en disposició d'oferir-vos-el perquè realment veieu que val la pena tenir-lo als prestatges de l'habitació.

Per comprobar com sonen en directe tots els nous temes, tornarem a tenir l'oportunitat de gaudir del explosiu directe dels Arctic Monkeys aquest estiu al FIB 2007, una nova revàlida després del seu concert el 17 de Març a la sala Razzmatazz d'on la majoria vem sortir convençuts del futur d'aquestes joves promeses.




Arctic Monkeys
Favourite Worst Nightmare
(Domino Pias-Spain, 2007)







Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

God Is an Astronaut

God Is an Astronaut, són un trio de Dublín (Irlanda) format el 2002 pels dos germans Torsten i Niels Kinsella i Lloyd Hanney. Fan un rock experimental, també anomenat post-rock, que recorda a grups com Mogwai, Explosions in the Sky o Sigur Rós.

Van editar el seu primer àlbum l'any 2003 titulat "The End of the Beginning (2003)", que va tenir una molt bona acollida per la crítica, en part gràcies als dos videoclips "The End of the Beginning" i "From Dust to the Beyond" que pels seus missatges antibèl·lics van arribar a les primeres posicions de les llistes MTV. Podeu veure els vídeos a la seva pàgina a Youtube.

El seu segon treball d'estudi va publicar-se el 2005 sota el nom de "All is Violent, All is Bright (2005)" del que destaca el seu single "Fragile". Aquest 2007, i en mig d'una gran expectació, arriba el seu nou treball titulat "Far From Refuge (2007)" que des de fa pocs dies es pot descarregar a través de PayPal a la pàgina web oficial del grup.

Si preferiu escoltar-lo abans de fer la compra, el podeu descarregar a través de l'enllaç que us proporcionem a continuació:





God is An Astronaut
Far From Refuge
2007, Revive Records.

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Tarwater, el somriure de l'aranya.

Tarwater, el duo alemany format pels veterans Bernd Jestram i Ronald Lippok, és un dels grans grups dins l'escena post-rock. Amb un currículum discogràfic més que extens, han publicat fins a 6 àlbums d'estudi amb diferents segells, el primer dels quals va ser el "11/6 12/10 (1996, Kitti-Yo)" i el darrer ha estat el "The Needle Was Travelling (2005, Morr Music)".

Així doncs, fa dos anys iniciaven un nou camí de la mà del segell alemany Morr Music, pel qual sentim especial devoció, i la següent parada d'aquesta nova etapa és la publicació del treball titulat "Spider Smile (Morr Music, 2007)", que surtirà a la venda el proper 20 d'abril a Europa, i el 8 de maig a USA.

Si sou amants de l'electrònica més experimental, les melodies suaus i de tant preferiu escoltar i gaudir la música enlloc de ballar-la, no us podeu perdre aquest disc. Podeu descarregar-lo fent click a la portada:

Tarwater
Spider Smile
Morr Music (April 2007).

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.

Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

People Press Play

People Press Play són la nova aposta del segell berlinès Morr Music. Venen de Dinamarca (Copenhagen) i com la majoria d'artistes del segell, fan una electrònica pop que barreja els ritmes dels sintetitzadors amb una veu suau, en aquest cas la veu escollida és la de Sara Savery.

El quartet que forma el grup són 4 artistes que tenen els seus projectes en solitari: Savery (Sara Savery), Dub Tractor (Anders Remmer), Acustic (Jesper Skaaning) i Opiate (Thomas Knak); però que aquest 2007 han decidit unir-se i crear un projecte comú anomenat People Press Play, que es presenta com un gran regal per les nostres oïdes.

A mitjans del mes de juny està previst que es publiqui el seu àlbum debut, però afortunadament la redacció de crewmusiczine ha pogut tenir accés a aquest treball gairebé dos mesos abans, i des d'aquí us el recomanem efusivament.

Podeu descarregar-lo prement al damunt de la portada del disc:



People Press Play
People Press Play
Morr Music (June, 2007).

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Mando Diao

Dos estius després d'aquell FIB 2005, on Mando Diao van demostrar-nos de que eren capaços a sobre dels escenaris de Benicàssim, aquest estiu tornarem a tenir la oportunitat de comprovar com han evolucionat aquests joves suecs, una nova ocasió per tots aquells que ens vem perdre la seva última actuació a Barcelona el passat 17 de Febrer a la Sala Apolo.

Tot i el seu posat xulesc i la seva joventut, aquesta banda ja ens va sorprendre amb els seus dos anteriors àlbums: Bring' Em In(Mute, 2003) i Hurricane Bar(Mute, 2005). Treballs que destacaven per la seva frescor i el rock enganxós que se'n derivava.

En la gira actual ens presenten el que serà el seu tercer disc d'estudi Ode to Ochrasy(Mute, 2006), un treball que ha de servir per confirmar-los com a banda, per deixar de ser un grup revelació per convertir-se en una referència. Serà així? La resposta la teniu clickant la imatge del disc...

Mando Diao
Ode To Ochrasy
(Mute, 2006)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.

Low - Drums And Guns

Després del gran The Great Destroyer (Subpop, 2005), publicat aqui per sinnamon i molt aclamat per la crítica, el nou treball dels nord-americans LOW era un dels més esperats d'aquest 2007.

El grup format el 1993 a Duluth i que conta aquest com el seu 10 disc d'estudi, sempre s'ha definit com a grup de rock-folk. En el seu anterior treball, però, hi va haver un canvi cla en la seva música sense renunciar mai als orgiens, es parlava com a causa el canvi de segell cap a Subpop. I una de les expectatives més grans pel nou disc era veure si seguien aquesta tendència, o retornaven als principis.

Deixarem que cadascú el jutgi per ell mateix... senyors: Low - Drums and Guns (subpop, 2007).

LOW

Drums and guns

(Subpop, 2007)

Per a qualsevol dubte, suggeriment o comentari podeu escriure'ns aquí.
Any suggestion, doubt or comment can be sent here.